Jordi Masó Rahola és pianista i amant de la literatura, i els acords de les seves passions sonen a La biblioteca fantasma, el recull de contes que li publica l'editorial Males Herbes. En aquestes històries, Masó recrea universos imaginaris, d'una gran versemblança. Inventa biografies de músics, de metges, d'artistes, d'esportistes o d'escriptors que sembla que hagin existit, ja que construeix personatges complets, amb un passat, una família, una ideologia... Tot el món de Masó, impregnat d'una barreja entre realitat i ficció, està replet d'una finíssima ironia. Es tracta d'un digne hereu de Pere Calders.

El joc del destí

Algunes de les històries de La biblioteca fantasma estan basades en llibres inexistents, d'aquí el nom del volum. D'altres contes, si bé no estan centrats en cap llibre concret, inclouen referències a obres imaginàries. D'aquesta forma, es construeix un univers erudit, que paradoxalment es disol en el no-res. Els diferents personatges de Masó tenen molt poc en comú: pertanyen a països diferents i tenen trajectòries ben diverses. Però solen tenir un element que els unifica: el que els reserva el destí no és allò que esperaven. Tots ells tenen trajectòries marcades pel misteri, un misteri que en alguns casos ve determinat per elements sobrenaturals extraordinaris, però que en d'altres passa per coses tan simples com la flatulència.

Què és la veritat?

Tota aquesta obra és un joc en torn a la veritat. Els personatges tan versemblants són falsos, com ho són els impressionants llibres citats que parlen d'ells. I el tema de molts contes també gira al voltant de la veritat i la mentida: hi ha personatges que menteixen per passar a la posteritat; personatges que menteixen per simular la veritat; personatges que menteixen per ocultar la seva mediocritat... Però també apareixen als contes veritats que s'oculten a l'observador. Veritats que no estan clares. Veritats en conflicte amb d'altres veritats. Veritats que són massa àmplies per a ser registrades... Quan tot pot ser veritat, també tot pot ser mentida... L'univers irònic de Masó ens reporta molt poques certeses.

Rodó

Masó controla magistralment la tècnica d'escriure contes: a les seves històries no els sobra ni els manca res, ni un adjectiu. Tinguin 2 pàgines o en tinguin 20, tot està perfectament articulat per a conduir a un desenllaç (sovint d'allò més inesperat). És difícil trobar un llibre de contes que mantingui una certa coherència, especialment quan se situa en els 40 relats. Però Jordi Masó Rahola aconsegueix un conjunt absolutament compacte, en què tots els contes respiren el mateix ambient i es refereixen a uns mateixos problemes: la transcendència, el record del passat, la impossibilitat de saber la veritat... Fins i tot hi ha un cert joc, molt intel·ligent, entre els personatges dels diferents contes: a vegades un personatge secundari d'una història es recupera en un altre conte com a personatge principal. El resultat és excel·lent: 300 planes farcides d'humor, imaginació i bona literatura.