A la retallada dels mercats europeus al matí ha seguit la correcció de Wall Street a la tarda. El Dow Jones ha retrocedit un 0,3% en l'obertura ratificant l'advertència prèvia dels futurs. És un moment d'impasse.
No és que s'esperin demà sorpreses negatives per part de la Fed, de la qual es publicaran les minutes de la seva última reunió, ni tampoc que el creixement pugui rebaixar-se, ja que Goldman Sachs, per exemple, ha elevat la seva previsió de millora del PIB americà en el tercer trimestre al 2,4%. És una altra cosa.
Què? És la correlació entre mercats i economia el que no concorda. El mateix Goldman Sachs que preveu més creixement va preveure fa uns dies una caiguda de les borses d'un 10%.
L'IPC de juliol als EUA va ser zero, encara que els ingressos de treballadors van pujar un 0,6% davant un 0,1% anterior. Els tipus d'interès baixos no aconsegueixen fer remuntar la inflació. I és la política monetària, tanmateix, la que aixeca el preu de les borses. Amb la producció industrial, del +0,7%, al juliol, no n'hi va haver prou per mantenir l'optimisme.
A Europa, el sentiment de confiança dels empresaris a l'agost no ha estat dolent, però ara es veu a l'eurozona massa sola, i no únicament pel Brexit, sinó també pels dubtes que aixeca el Japó i per un descens del dòlar que obstaculitza les exportacions. Avui la jornada segona part als mercats semblava una tarda d'estiu al sol i sense un bon para-sol sota el qual albergar-se i respirar.