Les borses mostren la volatilitat típica d'un canvi en la política monetària. És cert que el camí que la FED ha dibuixat per a la pujada de tipus (tres increments de 0,25pb a l'any), és bastant concret i moderat, com perquè la seva implementació no perjudiqui l'estabilitat dels mercats.

Tanmateix també es va anunciar la reducció progressiva del balanç de la FED, i això significa entrar en un terreny desconegut per al deute públic, una nova situació on els bancs centrals ja no siguin compradors sinó venedors nets.

Encara que aquest anunci ha produït cert augment de la rendibilitat dels bons, continuem pensant que les pujades de les rendibilitats serà moderada.

En primer lloc perquè no hi ha una forta pressió inflacionista i en segon lloc perquè l'esmentada reducció del balanç de la FED serà també molt progressiva i no només progressiva sinó adaptada a la situació del mercat.

Una de les raons per les quals pensem que els bancs centrals i especialment el BCE no deixaran que les rendibilitats del deute es disparin massa, és el gran volum de deute públic a nivell mundial.

Ahir per exemple es va conèixer que a Espanya el deute públic va créixer en el primer trimestre de 2017 un 2% (2,9% interanual) assolint el 100,4% del PIB i situant-se en 1,129 bilions d'euros. A més del canvi de pas de la FED, les últimes dades als EUA de vendes minoristes i de producció industrial han estat alguna cosa per sota de les expectatives.

Amb aquest context no descartem que les borses puguin seguir en to lateral fins a conèixer els resultats del primer semestre.