Aramco, número u mundial del petroli, ha començat els preparatius per entrar a la borsa. L'operació, prevista per a l'any que ve, serà sonada. Es privatitzarà el 5% del seu capital entre els grans mercats borsaris. La venda de la joia de la corona saudita porta de cap els mercats financers.

La companyia tampoc s'atura. Segons va informar el 2 de maig l'holandesa Shell, Aramco ha aconseguit el 100% de la refineria Port Arthur, la més gran dels EUA. Amb el control de Port Arthur, Aràbia Saudita pot exportar més petroli per refinar als Estats Units. Al gener, l'Aràbia Saudita hi va col·locar 1,3 milions de barrils diaris i és, darrere del Canadà, l'exportador de cru més important en aquest mercat. Ara, amb Port Arthur amplia la seva capacitat i radi d'acció, ja que aquesta refineria situada al golf de Mèxic té capacitat per processar 600.000 barrils diaris.

La venda de la joia de la corona saudita porta de cap els mercats financers

Respecte a la privatització, que és, juntament amb els preus, el tema més comentat a les reunions internacionals d'aquesta indústria, les estimacions més altes situen el valor d'Aramco en dos bilions de dòlars. En aquest cas, el 5% obert als inversors representaria 100.000 milions de dòlars, un espectacle.

"L'operació ja està en marxa", ha afirmat Amin Nasser, conseller delegat de la companyia, que ha confirmat la data de sortida. "Nosaltres respectem el calendari, això és, el 2018".

La història d'Aramco es confon amb la del regne saudita creat el 1932. Inicialment supervisat pels EUA, el gegant va ser totalment nacionalitzat el 1980. La companyia representa el 30% del PIB del país, el 70% dels ingressos pressupostaris i el 90% de les exportacions. La seva evolució té tanta importància des del punt de vista polític, com econòmic. De les seves arques surten recursos amb què es financen també hospitals, escoles i altres programes socials.

La companyia representa el 30% del PIB del país, el 70% dels ingressos pressupostaris i el 90% de les exportacions

Però la caiguda del preu del barril va advertir Ryad de la necessitat de reduir la seva dependència de l'or negre i diversificar els seus recursos i activitats. El príncep hereu, Muhammad bin Salman, va dir l'any passat a The Economist que "estic personalment entusiasmat amb aquest pas".

L'objectiu és diversificar l'economia amb ingressos no petrolífers, procedents de la mineria, el sector immobiliari, l'expansió del turisme i altres activitats. "Creiem que podem arribar a un punt en què els altres ingressos pugin a 100.000 milions de dòlars en els propers cinc anys", va afegir el príncep, que va dir que compta amb "una xarxa econòmica global".

L'objectiu és diversificar l'economia amb ingressos no petrolífers, procedents de la mineria, el sector immobiliari, l'expansió del turisme i altres activitats

Per a la col·locació de la sortida a la borsa, ningú no vol quedar enrere. Theresa May es va curar en salut durant el seu viatge a l'Aràbia Saudita i va proposar la borsa de Londres. A Nova York s'espera superar la històrica presentació el 2014 del poderós grup d'Internet xinès Alibaba, que va ser un gran èxit. Àsia no vol quedar-ne fora. El primer ministre japonès, Shinzo Abe, ha demanat a Ryad suports per a la candidatura de la borsa de Tòquio, i Hong Kong també vol la seva part.

El cas és que la família reial saudita sempre ha tingut una estimació especial per Andalusia, sobretot en l'època estival. De manera que els responsables de la borsa de l'Ibex haurien de pensar a apropar-se a Màlaga quan arribi el desitjat estiu.