La carta de ruptura de Theresa May lliurada aquesta setmana a la Unió Europea no reconstrueix el tauler mundial, sinó tan sols el remou una mica més, gairebé tangencialment. Londres vol transformar el Regne Unit en una "Gran Bretanya global". Però en aquesta fase de grans temptacions estratègiques als grans països el seu projecte podria acabar en un desengany molt dolorós, com assenyalen els experts del banc Credit Suisse.
La primera ministra britànica ha reclamat continuar operant al Mercat Únic i en una Europa sense fronteres a canvi d'una cooperació en matèria de seguretat. La qüestió és que la UE, encara que és deficitària en aquesta faceta, pot cobrir ja aquest flanc amb recursos procedents d'una economia que avança ràpidament cap al creixement.
La millora de la confiança empresarial i dels consumidors, ja perceptibles, atrauran inversió adormida cap a la zona euro
"Theresa May es trobarà amb una Europa molt més forta i unida del que s'havia imaginat fa mesos", li adverteix el Wall Street Journal. A més, si tal com apunten els resultats previs i les enquestes, Angela Merkel i el reformista Emmanuel Macron guanyen les pròximes eleccions, el front franco-alemany serà l'eix que lideri el programa d'inversions europees, que inclourà l'ampliació de les despeses de defensa.
Segons l'expert Anatole Kaletski, "les implicacions també seran de llarg abast si el centre es referma a Europa. La Unió Europea és un soci comercial més important que els EUA per a la majoria de les economies emergents", el pes creixent de la qual és capaç de desequilibrar la balança cap a una zona o una altra. "Això podria ser suficient per evitar un canvi de paradigma cap al proteccionisme", agrega. La millora de la confiança empresarial i dels consumidors, ja perceptibles, atrauran inversió adormida cap a la zona euro. "Si això succeís, la resta del món pot tornar a començar a veure la UE com una font d'inspiració i un model", recalca el reconegut autor de Capitalism 4.0.
La fase de més creixement en què estem entrant està creant grans expectatives de futur aquí i allà, amb els seus riscos complementaris.
El conegut analista Martin Feldstein assenyala que l'economia dels EUA "està en auge", es mesura amb termes del mercat laboral, d'inflació, o a partir de la venda d'habitatges o la confiança del consumidor. La hipòtesi d'un estancament secular ha quedat enrere, oblidada. No obstant això, i encara que els beneficis empresarials estiguin millorant, adverteix Feldstein, "la relació preu-beneficis de l'Standard & Poor's està ara gairebé el 70% per sobre de la seva mitjana històrica". La tornada a la normalitat podria provocar, calcula, una disminució del 40% del valor de les accions, equivalent a unes pèrdues de 9 bilions de dòlars, una quantitat que és gairebé la meitat del PIB nord-americà.
Pensar que pot assolir un estatus de soci privilegiat i especial amb la Xina potser és una il·lusió
I si ens n'anem a la porta d'Àsia, les temptacions no són menors. "Amb els EUA mirant cap a dins de les seves fronteres, els que prenen decisions a la Xina semblen estar sospesant l'oportunitat que es produís un canvi sísmic en el lideratge mundial", indica Stephen Roach, que va dirigir des de Pequín durant molts anys els negocis de Morgan Stanley a Àsia. Però, adverteix, la mida del deute xinès, l'apalancament de les empreses públiques i la gran fragilitat dels bancs estatals, l'obliguen a centrar-se en el creixement abans que creure que l'èxit de Xi Jinping a Davos i que aquest el converteix de les mateixes en el nou emperador del món global.
Si Gran Bretanya tindrà problemes al mercat únic europeu, pensar que pot assolir un estatus de soci privilegiat i especial amb la Xina potser és una il·lusió. Més aviat seria entrar-los a la seva escuderia, sobretot quan els models que estudia Londres són els de Singapur, Suïssa o Noruega, tots ells països petits. I tret que un proteccionista Trump faci amb el Regne Unit un gir radical en la seva estratègia, la qual cosa no és gaire probable, el somni de Theresa May pot al final correspondre, com assenyala el Credit Suisse, al d'una "Petita Bretanya global". Aquest és el seu risc.