Gairebé tot Europa ha baixat un 1,7%, igual com l'Ibex, per l'embolic que s'està muntant al mercat de bons, els rendiments a la baixa del qual estan condicionant el valor de les accions.
Bill Gross, expresident de PIMCO, des d'on es negociava i gestionava el volum de deute més important del món, ha dit que si els bancs centrals aprenguessin i seguissin les regles del Monopoly, on cada vegada que mous una fitxa puja el valor per després esfondrar-se, hi sortiríem tots guanyant.
El cas és que ara la caiguda arriba fins a supermínims, els rendiments dels bons que han anat comprant els bancs centrals estan obligant en renda variable a buscar valors molt regulats, sense risc, perquè tot va a la baixa.
Vegin la tendència. França ha dit que oferirà un règim fiscal més favorable per atreure les empreses, igual com prepara la Gran Bretanya seguint el model d'Irlanda del Nord, que al seu dia va ser objecte de dures polèmiques per jutjar-ho competència deslleial.
D'una manera més elegant, Luis María Linde, president del Banc d'Espanya, ha dit que que "es requereix una reflexió sobre el futur de la Unió Europea i el seu govern" suggerint que s'hauria d'orientar a una millora de l'entorn empresarial. O sigui, polítiques d'ofertes en un estat general de bel·ligerància.
Enmig d'aquest esvalot, IAG queia més d'un 6% per l'enrenou de Vueling mentre el dèficit comercial americà s'inflava un 10% al maig, arrossegant al descens el Dow Jones, que esperava les actes de la Reserva Federal.
També a l'Ibex ha patit la banca mitjana pels possibles efectes de la clàusula sòl, mentre Merlin retrocedia en vista del caos en l'immobiliari britànic. Posar ordre costarà temps. Segurament això és el que ha fet pujar l'or un 1,15%, fins a 1.366,25 dòlars. Allà, almenys, no hi ha Monopoly que valgui.