El consum elèctric de la llar no desapareix quan s'apaguen els aparells. Nombrosos dispositius continuen utilitzant energia fins i tot en mode d'espera, un fenomen conegut com a consum fantasma o stand-by. Televisors, microones, ordinadors i altres equips electrònics mantenen circuits actius que, encara que discrets, generen una despesa acumulada al llarg de l'any.
Aquest consum invisible sol passar desapercebut en el nostre dia a dia. Llum pilot, rellotges digitals, sensors o sistemes d'arrencada ràpida requereixen un subministrament mínim constant. El resultat és una demanda energètica contínua que es tradueix en quilovats hora facturats malgrat no existir un ús actiu del dispositiu.
Aparells apagats que segueixen consumint energia
El cas de les calderes de gas il·lustra bé aquesta dinàmica. Encara que no es trobin en funcionament, determinats models poden mantenir un consum residual anual significatiu. S'estima que una caldera pot arribar a consumir al voltant de 27 kWh a l'any fins i tot estant apagada, a causa de components electrònics que romanen actius. Televisors en mode d'espera, microones amb pantalla digital o ordinadors connectats a la xarxa continuen demandant petites quantitats d'energia. Individualment, l'impacte sembla reduït, però la suma de múltiples dispositius pot generar un cost rellevant en la factura anual.
Diversos estudis sobre eficiència energètica han demostrat que el consum fantasma pot representar un percentatge no menyspreable de la despesa elèctrica domèstica. En habitatges amb alta densitat d'aparells electrònics, la xifra adquireix més rellevància.
Una despesa silenciosa però evitable
La característica més problemàtica del consum en stand-by és el seu caràcter silenciós. Com que no es percep com a ús real, la despesa es normalitza i rarament es qüestiona. Tanmateix, des d'una perspectiva d'eficiència energètica, es tracta d'un cost en gran mesura evitable. Desconnectar completament els dispositius o utilitzar regletes amb interruptor permet eliminar aquest flux inservible. La mesura no implica canvis en el confort ni en el funcionament dels aparells, però sí que redueix la demanda elèctrica permanent de la llar.
Així doncs, en un context de preus elevats, minimitzar consums innecessaris es converteix en una estratègia bàsica d'estalvi. El consum fantasma no respon a hàbits intensius ni a grans electrodomèstics en funcionament, sinó a petites fugues energètiques constants que, amb el temps, acaben impactant a la butxaca del consumidor.