Fer la compra ja no és només una rutina, sinó gairebé una estratègia de supervivència domèstica. Entrar al supermercat amb una idea clara de despesa i sortir sense sobresalts s'ha tornat més complicat que mai. Entre promocions, capricis i compres improvisades, el carro s'omple ràpid i el tiquet puja al mateix ritme. Precisament per això, cada vegada més consumidors busquen fórmules senzilles que permetin estalviar sense convertir la compra en un exercici esgotador.
En aquest context ha guanyat popularitat una regla tan simple que sorprèn per la seva eficàcia. Es coneix com el mètode 6-1, una manera d'organitzar la compra que elimina el soroll habitual del supermercat. La clau no és perseguir ofertes ni retallar productes fins a l'extrem, sinó introduir un ordre gairebé automàtic que limita excessos sense sensació de sacrifici.
Una forma diferent d'omplir el carret
La lògica del sistema canvia per complet la manera de comprar. En lloc d'elaborar llistes interminables o decidir sobre la marxa, la compra es construeix seguint una estructura molt concreta. El criteri obliga a prioritzar aliments frescos i bàsics, cosa que redueix de forma natural la presència de productes superflus, aquells que solen encarir la factura sense que amb prou feines es noti en el moment. El sistema implica comprar: 6 verdures, 5 fruites, 4 fonts de proteïna, 3 aliments amb midó (arròs, pasta, patates…), 2 salses o cremes per untar i 1 caprici.
El resultat pràctic és que el rebost s'omple d'opcions versàtils per cuinar durant la setmana, evitant aquesta acumulació d'articles que acaben oblidats o que simplement responen a impulsos del moment. Comprar deixa de ser una suma caòtica de decisions i passa a ser un procés molt més controlat.
Per què tanta gent l'adopta
L'atractiu del mètode rau en la seva facilitat. No requereix càlculs, aplicacions ni comparacions constants de preus. Funciona gairebé com una plantilla mental que simplifica eleccions i evita la temptació d'afegir alguna cosa a cada passadís. L'estalvi apareix com a conseqüència indirecta de l'ordre, no com una restricció forçada. A més, introdueix un detall psicològic que manté un petit marge per al gust personal. Lluny de transmetre sensació de retallada radical, permet conservar aquest element de recompensa que fa sostenible qualsevol hàbit de consum.
En un escenari on cada visita al supermercat pot alterar el pressupost mensual, fórmules com el mètode 6-1 comencen a consolidar-se com a solucions pràctiques. No prometen miracles, però sí una cosa que molts consumidors valoren cada vegada més: gastar menys sense complicar-se la vida.