La intel·ligència artificial pot jugar males passades, i d’això no se’n salva ni el papa de Roma. Un bon exemple és el plànol amb els itineraris de la visita de Lleó XIV a Barcelona d’un suplement de Catalunya Cristiana encartat aquest dimarts a La Vanguardia, on es presenta una ciutat absolutament irreal, més enllà del que es podria incloure dins del concepte de llicència artística d’un il·lustrador humà. De fet, el plànol no està signat, la qual cosa ja és un indici que ha estat creat amb IA, i sense revisió humana posterior.
Així, el plànol està centrat per una zona verda que respon al perímetre del parc de la Ciutadella, però que en realitat es correspon a la muntanya de Montjuïc, al vessant Llobregat del qual ja es troba, immediatament, l’aeroport. Encara més, la trama urbana que ocupa el pla de Barcelona intenta recrear un Eixample sui generis, format per una mena de superilles, totes amb una zona verda al mig. Les localitzacions també són prou desafortunades, amb la Catedral arran de mar i el Palau Episcopal a tocar d’una plaça que simula les Glòries, i l’església de Sant Agustí al capdamunt d’una avinguda amb la mateixa trama diagonal respecte a l’Eixample que l’avinguda Gaudí.
De fet, encara que un plànol pot simplificar la realitat per facilitar-ne la comprensió, en aquest cas es tracta d’una obra que, més enllà de la simplificació, no encaixa en la realitat, tot i que aquesta sigui esquematitzada. Una lliçó que cal aprendre a l’hora d’utilitzar una intel·ligència artificial que, sovint, juga males passades.