La commemoració, el 2 de gener, de la caiguda de la ciutat de Granada l'any 1492, és un fet que sol enfrontar els seguidors de la història mítica d’Espanya, que fonamenta en els Reis Catòlics l’essència eterna d’una nació que tindria cinc-cents anys d’antiguitat, amb els defensors de la diversitat, que veuen amb mals ulls celebrar una victòria militar que va suposar la fi de l’últim regne musulmà de la península Ibèrica i va donar sortida a un projecte uniformitzador que, amb els segles, va intentar cloure un projecte nacional d’unificació religiosa, cultural i lingüística que malgrat tot, no ha reeixit.
En l’actual situació política, l’episodi ha estat tot un caramel per a l’espanyolisme, que fent seu el mite de la reconquesta s’ha bolcat a celebrar un acte que, al seu parer, va servir per “derrotar l’últim reducte islamista” i per “consumar la reconquista davant el terror islàmic”, entre d’altres perles.
El 2 de enero de 1492 concluyó la reconquista con la #TomaDeGranada derrotando así al último reducto islamista de nuestro suelo. Siglos después permanece el orgullo imborrable por una gesta de 7 siglos. Y permanece la determinación de no someternos al Islam#EspañaEsReconquista pic.twitter.com/0bpIQxVWxa
— Santiago Abascal (@Santi_ABASCAL) 2 de enero de 2018
Hoy 2 de Enero, hace 526 años en 1492, los Reyes Católicos consumaban la reconquista de España frente al terror islámico con la toma de Granada.
— Pablemos (@Duelelab) 2 de enero de 2018
Orgullosos de nuestra historia. ¡Viva la Unidad de España! pic.twitter.com/xZEre0SHI4