Tot i que no va durar ni cinc minuts la conversa, cortesa que sí que ho va ser. També, merament intranscendent i tot menys discreta, ja que es podia seguir a una raonable distància. La photo oportunity entre Carles Puigdemont i Soraya Sáenz de Santamaría ha permès fer bona aquella màxima sobre el rigor de la informació en temps de guerra. Sabut és que en moments de conflicte, i aquest període sens dubte ho és, almenys pel que fa a les relacions entre el Govern central i la Generalitat, el primer que pateix és la veritat i, consegüentment, la informació. Considerar la salutació entre Soraya Sáenz de Santamaría i Carles Puigdemont com l'obertura de vies de diàleg només es pot entendre com un desig tantes vegades publicitat com fallit. Això sí, la tercera via immune al desànim ens vol tornar a explicar que aquesta vegada sí que és la bona. La del diàleg a càrrec de Madrid. I amb SSS al capdavant, que abans Mariano (Rajoy) no la deixava.