Jordi Sànchez, mentre ha declarat al judici al procés, ha mantingut sobre la taula el llibre La prosa de la vida, fragments filosòfics II, del filòsof Joan-Carles Mèlich Sangrà, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona.
En aquest segon lliurament dels seus Fragments filosòfics, el filòsof reflexiona a fons sobre "la condició contingent, incerta i finita de l'ésser humà" a partir del que anomena una filosofia literària: una filosofia que recorre més a les imatges i figures de la ficció que als conceptes i categories de la metafísica.
Cal escoltar ―com a mínim escoltar― aquells que se suposa que no compleixen la llei i pensar que potser els qui defensen la llei estan equivocats
Amb ocasió de la publicació del seu últim llibre, Mèlich va ser entrevistat, a La Llança, per Joan Safont. Les seves reflexions van tocar la situació actual de Catalunya. Mèlich reclama la necessitat de no posar l'accent en l'obediència a la llei. Afirma que cal "escoltar ―com a mínim escoltar― aquells que se suposa que no compleixen la llei i pensar que potser els qui defensen la llei estan equivocats".
L'obra de Mèlich està influïda per la de l'antropòleg i monjo de Montserrat Lluís Duch, que va morir recentment. Tot i això, es defineix com a "metafísicament agnòstic i èticament cristià". Mèlich, malgrat tot, és un filòsof peculiar, que reclama més l'herència de Dostoievski i Tolstoi, que la de Hegel o Kant.