El Palau Macaya ha acollit la presentació del llibre El suministro de agua en España, Francia e Italia (ed. Iustel). Es tracta d'una obra dirigida per Joaquín Tornos, que incorpora tres estudis regionals sobre les xarxes de distribució d'aigua; un sobre l'Estat espanyol (coordinat per Joan Perdigó), un altre sobre França (dirigit per Jean-Claude Némery) i el tercer sobre Itàlia (a càrrec de Fabrizio Fracchia). Amb una perspectiva comparativa, s'analitza quina és la millor forma de garantir el subministrament d'aigua potable, un bé escàs i essencial per a la vida de les persones.
Presentació del llibre.
Resituar el debat
Els autors de l'obra apunten que la seva intenció és analitzar, mitjançant un estudi de les experiències realitzades, quin model de gestió resulta més eficient i eficaç, des d'un punt de vista tècnic. Es preten, doncs, donar argument tècnics que ajudin a prendre decisions als legisladors. Els autors han volgut denunciar que sovint el debat sobre el subministrament d'aigua està marcat per un biaix ideològic, tot considerant la gestió pública com a bona i la privada com a dolenta. Els autors, en canvi, consideren que allò essencial és que la gestió es basi en els principis de transparència, redenció de comptes i un comportament ètic. I apunten a que la millor forma de prestar aquest servei públic seria mitjançant formes de col·laboració pública i privada.
Cap a un regulador únic i independent
Els autors, a través de comparar les experiències d'Espanya, França i Itàlia, fan algunes valoracions que podrien ser extrapolables. En primer lloc valoren positivament la creació d'un regulador estatal independent i amb criteris professionals com el que ja existeix a Itàlia, que estableix les condicions mínimes del servei, supervisa les concessions i proposa millores tècniques.
Superar el marc municipal
A França i a Itàlia s'ha establert que el servei de subministrament d'aigua es gestioni de forma supramunicipal, perquè es considera que la gestió en un àmbit molt petit perjudica l'eficiència en la prestació del servei. Els autors, doncs, apunten que la "remunicipalització" no és sinònim d'èxit, per exemple en el cas de París, l'estudi mostra problemes amb increments de preu de l'aigua i manca d'inversions. El llibre també apunta que s'han de preveure mecanismes per tal de garantir que no s'interrompi el servei a les famílies amb risc d'exclusió social.