Cultura, lleure i educació. Sovint dividits en diferents carpetes de forma artificial, la pandèmia ha fet veure la necessitat de que aquests tres àmbits d’intervenció s’interrelacionin entre ells: “En una situació de crisi, els departaments de l’administració s’acosten entre ells i es veu més lògic que espais com l’educació i la cultura treballin plegats”. Així ho manifesta Pep Montes, gerent de l’Acellec (Associació Catalana d’Empreses del Lleure, l’Educació i la Cultura), una agrupació patronal “peculiar” perquè, més enllà de defensar els interessos específics dels associats, treballa amb una perspectiva més àmplia: “Treballem per a la visibilització del sector i per fer que es reconegui el pes que té a nivell econòmic, social i cultural”.
En el passat gerent de l’Ateneu Barcelonès i primer director del Consell Nacional de la Cultura i les Arts, Montes és una de les veus més autoritzades per parlar del sector de la cultura de proximitat. Un sector que, de forma paradoxal, ha trobat el reconeixement que perseguia en la crisi del coronavirus. “En el nostre àmbit som especialistes en mediar i facilitar el contacte humà i la relació comunitària, que és precisament el que hem trobat a faltar durant el confinament. De sobte, tothom se n’ha adonat de com de necessaris som”, es felicita Montes.
Aquest reconeixement pot anar acompanyat d’un canvi en la nostra concepció del que és cultura. “La cultura no només són els sectors clàssics de les arts escèniques, plàstiques, musicals... també hi ha un àmbit més indefinit que té a veure amb la potenciació de les xarxes comunitàries”, reivindica el gerent de l’Acellec, que considera que el principal problema és centrar-se només en el ‘consum’ cultural: “Durant massa temps ens hem oblidat de la cultura com a generadora de relacions i hem parlat només de la producció cultural”.
Un dels eixos sobre els que pivota l’acció de l’Acellec és la joventut, un col·lectiu “estigmatitzat” al que s’assenyala com un dels vectors de risc pel sorgiment de rebrots. “Només escoltem parlar de joves en termes negatius i ens costa trobar missatges positius. És una inèrcia que hem de trencar”, denuncia Montes, mentre reivindica el paper que ha tingut el col·lectiu durant el confinament: “Si hi ha hagut algun grup absolutament optimista i reactivador que s’ha mobilitzat i ha participat en xarxes de suport comunitari han estat els joves”.
En última instància, Montes posa en valor l’estructura econòmica de petites empreses que sosté el sector del lleure i la cultura en un context de crisi. “És una organització que treballa amb proximitat i que coneix la singularitat de cada entorn”, destaca, a més d’una “gran capacitat de resiliència”. Tanmateix, reconeix que aquesta estructura té pocs recursos per aguantar un sotrac de la dimensió d’una pandèmia. D’aquesta manera, llança dues propostes per sostenir aquest ecosistema: “injectar diners des de l’administració” i “donar suport social a les persones individuals que hi ha darrere d’aquestes empreses”.
La campanya #joimpulsotalent permet fer aportacions econòmiques per apadrinar talent d'una forma molt senzilla, ara i aquí.