Sens dubte, el cervell humà és l’òrgan més complex que coneixem. Alhora, malgrat els avenços tecnològics, encara avui ens provoca moltes incògnites en l'àmbit científic i filosòfic. En aquest context d’incertesa, l’exposició “Cervell(s)” explica com l’art, la ciència i la filosofia han estudiat i representat aquesta part del nostre cos tan extraordinària al llarg de la història.
El cervell humà és l’òrgan més complex que coneixem
Concretament, la mostra ens fa viatjar des de l’anatomia del cervell fins a tot allò que produeix: la consciència, el pensament abstracte, el llenguatge, la imaginació, els somnis i la memòria. A més, l’exposició també aprofundeix en altres ments a part de la humana: les intel·ligències artificials, animals i col·lectives i les d’organismes sense cervell.
Així doncs, “Cervell(s)” intenta respondre preguntes de gran magnitud com ara per què hi ha cervells?, d’on surt la consciència?, què passa quan la ment emmalalteix?, es poden crear màquines intel·ligents? o què podem aprendre de la intel·ligència col·lectiva de les formigues? Doncs bé, l’exposició indaga en aquestes i moltes d’altres qüestions gràcies a l’exploració de les capacitats cognitives de l’ésser humà al llarg de la història. Es tracta d'una anàlisi sobre el comportament del sistema cognitiu humà en ambients naturals i en escenaris creats per l’ésser humà.
Una exposició per explorar el cervell
L’exposició del CCCB parteix de dues mostres independents “Brains: The Mind as Matter” (2012) i “States of Mind: Tracing the Edges of Consciousness” (2016), programades a la Wellcome Collection de Londres, entitat coautora de “Cervell(s)” juntament amb el CCCB i la Fundació Telefónica.
Seguint un recorregut que combina contingut històric, científic i artístic, l’exposició qüestiona la nostra comprensió de l’experiència conscient. Al mateix temps, explora què pot passar quan aquesta experiència s’interromp o es malmet. Tot plegat, ho fa plantejant preguntes obertes al visitant.
L’exposició “Cervell(s)” indaga en les incògnites científiques i filosòfiques que, encara avui, ens genera el nostre cervell
"Cervell(s)", comissariada pel físic i biòleg Ricard Solé i per Emily Sargent, comissària de la Wellcome Collection, presenta gairebé 300 obres. Entre elles hi ha 17 instal·lacions immersives d’art contemporani, obres audiovisuals, peces de col·leccions històriques i resultats de projectes de recerca científica sobre el cervell.
La mostra barreja els punts de vista d’artistes actuals com Tomàs Saraceno, Patrick Tresset, Ivana Franke, Daniel Alexander, Andrew Carnie, Christian Fogarolli, Greg Dunn, Laramascoto, Louise K Wilson, William Utermohlen, Shona Illingworth, Imogen Stidworthy, Joaquim Jordà, Aya Ben Ron, Roc Parés, Joan Foncuberta, Stefan Kaegi i Xavi Bou, entre d’altres, amb el còmic, el cinema, material històric com ara dibuixos originals de Santiago Ramon y Cajal, edicions d’època de Vesalius i René Descartes, invents de científics visionaris com Leonardo Torres Quevedo i Lady Ada Lovelace i projectes científics d’instituts de recerca de referència.
Amb tot, un conjunt d’investigadors, creadors i pensadors formen part del projecte “Cervell(s)”. Però no només hi col·laboren en l’apartat expositiu, sinó també en l’elaboració d’un programa d’activitats que inclou un cicle de cinema, debats públics i tallers de mediació. En aquest sentit, el canal Cervell(s) de Filmin ofereix una selecció de pel·lícules relacionades amb l’exposició disponibles des del 26 de juliol fins a l'11 de desembre.