Una de les principals preocupacions en tota intervenció quirúrgica és la de reduir en la mesura possible els riscos que aquesta suposa i minimitzar també les seves conseqüències. D'acord amb aquesta màxima, hi ha un interès cada vegada més creixent per reduir l'exposició a la radiació tant dels pacients com del personal professional, tenint en compte que diversos estudis han demostrat la relació directa entre la dosi de radiació de les imatges mèdiques i el risc d'efectes secundaris per tota la vida.
En aquesta línia s'emmarca un estudi dut a terme per l'equip del Dr. Antonio Berruezo, director del Departament d'Arrítmies, Investigació i Innovació de l'Institut del Cor Quirónsalud Teknon, que ha demostrat com és possible realitzar de forma segura i eficaç una ablació de fibril·lació auricular amb una reducció completa o gairebé completa de l'exposició radiològica. L'estudi, el més gran fins ara realitzat en aquest tipus d'intervenció, ha estat publicat a la revista Journal of Interventional Cardiac Electrophysiology.
"Aquest estudi de prova de concepte és un pas més cap a un canvi de paradigma que ja ha començat. L'ús de la fluoroscòpia s'ha de limitar a situacions en les quals sigui estrictament necessari. Amb aquest estudi hem demostrat la viabilitat d'una intervenció que utilitza equips fàcilment disponibles en la majoria dels laboratoris d'electrofisiologia i que permet mantenir la seguretat, l'eficàcia i l'eficiència del procediment", explica el doctor Berruezo.
Superant la dificultat d'accés a l'aurícula esquerra
La fibril·lació auricular és l'arrítmia cardíaca més freqüent en persones adultes i l'ablació per radiofreqüència és una intervenció establerta i àmpliament realitzada per al seu tractament. Diversos estudis previs ja havien demostrat que en ablacions del costat dret del cor en pacients que presentaven taquicàrdies supraventriculars s'aconseguien excel·lents resultats sense necessitat de fluoroscòpia, una tècnica utilitzada per obtenir imatges en temps real utilitzant rajos X de les estructures internes dels pacients. Tanmateix, les preocupacions sobre l'accés transeptal al costat esquerre havien limitat l'ús d'abordatges sense aquesta fluoroscòpia per a les ablacions a l'aurícula esquerra.
Alguns estudis havien apuntat també que l'ús combinat d'imatge en 3D i ecocardiografia intracardíaca per guiar aquesta punció transeptal permetia la reducció o fins i tot l'eliminació de la fluoroscòpia. Tanmateix, a causa que no tots els serveis disposen d'ecocardiografia intracardíaca, a la necessitat de cardiòlegs capacitats i a l'increment del cost del procediment, en la majoria dels centres es continua utilitzant la fluoroscòpia per guiar la intervenció.
"Nosaltres hem plantejat un altre abordatge, en el qual utilitzem una ecocardiografia transesofáfica i d'aquesta forma podem realitzar una ablació de la fibril·lació auricular en la qual reduïm a zero o gairebé zero l'ús dels rajos X", comenta el doctor Berruezo, qui afegeix que per demostrar-ho s'ha realitzat un estudi en el qual van reclutar prospectivament entre gener de 2021 i abril de 2021 a un total de 111 pacients que es van sotmetre a una ablació per radiofreqüència amb intenció d'un abordatge de zero fluoroscòpia.
Els resultats obtinguts per aquest grup es van comparar amb els obtinguts en una cohort de control històrica, en el que es va seguir el mateix flux de treball del procediment, excepte per un ús menys restrictiu de la fluoroscòpia que es va utilitzar per guiar la punció transeptal, encara que d'acord amb la recomanació de mantenir la radiació tan baixa com fos raonablement possible.
Bons resultats de la intervenció sense fluoroscòpia
Amb les dades obtingudes s'ha pogut comprovar que l'ablació sense fluoroscòpia i guiada per una ecocardiografia transesofàgica condueix a una reducció significativa de l'exposició radiològica, i que a més és un procediment segur i amb una taxa de complicacions molt baixa, no diferent del grup de control. "L'eficàcia del procediment és també comparable a quan l'operació es realitza utilitzant fluoroscòpia i amb una alta taxa d'èxit a llarg termini", afegeix el doctor.
Les dades obtingudes en l'estudi també han servit per comprovar que aquest enfocament és efectiu en tots els subgrups de possibles escenaris d'ablació, tant quan és la primera intervenció com quan es tracta de reintervenir o quan és una fibril·lació auricular paroxística o persistent; en tots ells s'aconsegueix una reducció significativa de l'exposició radiològica. "L'únic factor que prediu un error del procediment és l'obesitat, quan el pacient té un índex de massa corporal de més de 35 kg/m2. Això està d'acord amb un estudi observacional previ sobre pacients amb obesitat greu tractats amb ablació de fibril·lació auricular, que va mostrar un augment significatiu de les complicacions del procediment, que donen com a resultat un ús més gran de fluoroscòpia per ajudar en la intervenció," finalitza Berruezo.