“Jo diria que estem en un moment d'inflexió, en què la Mediterrània torna a ser un dels eixos on es dirigiran moltes mirades”, assegura Muntsa Vilalta. “Crec que ara mateix ens trobem en un punt clau per promoure els valors de la macroregió pel que fa a ciutadania, cultura, patrimoni, diversitat de llengües; la Mediterrània és heterogènia, però tenim moltes coses en comú”. La pregunta és obligada: d’entre allò comú amb altres regions mediterrànies, ¿on troba Catalunya les seves fortaleses? ¿Quins sectors estratègics poden posicionar el país com un hub capdavanter dintre la zona euromediterrània i més enllà? Des d’ElNacional.cat us n’oferim una desena d’arguments als quals Vilalta, Directora General de l'Acció Exterior i Govern Obert de la Generalitat de Catalunya, hi posa fil a l’agulla.
Jo diria que estem en un moment d'inflexió, en què la Mediterrània torna a ser un dels eixos on es dirigiran moltes mirades
1. Dieta mediterrània
La indústria alimentària és el primer sector industrial a Catalunya en volum de negoci, amb més de 3.500 empreses. El nostre país és el primer clúster agroalimentari europeu, amb Barcelona com a principal aglutinador d’indústries, eix de comunicacions i logística, centres de recerca i innovació, i recursos tecnològics. Aquesta pole position serà determinant pel que fa a les relacions que establim a les regions del Nord d’Àfrica. “L’agricultura és la base de la majoria de regions de la riba sud”, enceta Vilalta. “Ara que el canvi climàtic els està esperonant a buscar nous recursos per treballar el camp, un dels elements claus de la nostra cooperació amb el sud és els transvàs de coneixement aplicat a les tecnologies alimentàries, per potenciar-ne l’economia en el món agrari”.
2. Proactivitat
“Nosaltres” continua Muntsa Vilalta, “participem en aquells àmbits que ens permeten millorar la nostra competitivitat com a país. Dos dels nostres punts forts són, per una banda, la permeabilitat a tot allò que ens expliquin representants d’altres regions i, per altra, la capacitat de cooperació. La vocació de Catalunya sempre ha estat la de cooperar amb altres territoris, també els transfronterers”. Per fer-ho, el país ha sigut proactiu a l’hora d’impulsar federacions com la Med Coop Alliance, una plataforma que vol establir ponts de cooperació entre les autoritats locals i regionals i les institucions internacionals. L’objectiu? Fer que l’agenda global s’adapti de manera consistent als territoris, alhora que estimula que conflictes regionals (com el català) tinguin una dimensió i un ressò necessari per internacionalitzar-se.
3. Intercanvis comercials
“Un hub ha de tenir una posició privilegiada, i nosaltres la tenim gràcies a infraestructures com els nostres ports i tot el desenvolupament logístic que aixopluguen” ¿Sabies que el volum de mercaderies bescanviades entre Catalunya i els països mediterranis representa el 28% del total dels intercanvis realitzats al Port de Barcelona? Aquests moviments, juntament amb els del Port de Tarragona, suposen el 98,5% del total que el nostre país efectua amb països mediterranis no-europeus. La posició privilegiada de Catalunya pel que fa als fluxos de transport rau en la consolidació de la Mediterrània Occidental com a espai d’intercanvi, gràcies a polítiques que han permès la integració de les xarxes multimodals de, no tan sols nombrosos països europeus, sinó també els de l’Àfrica Nord.
4. Compromís amb Europa
“Voler esdevenir un hub a la mediterrània té la seva raó de ser en el compromís que té Catalunya amb Europa; en una visió mediterrània-europeista”, esposa Vilalta. “El nostre país és un dels principals partners en els programes europeus relacionats amb la Mediterrània, un fet que ens aporta molta visibilitat”. Del 2014 al 2020, Catalunya va participar en més de la meitat de tots els projectes mediterranis interregionals, una cinquena part dels quals estaven coordinats per entitats catalanes públiques i privades. La visibilitat catalana dins d’iniciatives va augmentar entre un 15 i un 20% respecte al període anterior (2007-2013). Pel que fa a la cooperació dins la conca mediterrània, dels 79 projectes en curs, 34 compten amb presència catalana, estant-ne 13 d’ells coordinats des del país.
Un hub ha de tenir una posició privilegiada, i nosaltres la tenim
5. Mobilitat universitària
Durant la passada dècada, la relació entre universitaris catalans que escollien altres països de la Mediterrània per ampliar els seus estudis, i els estudiants que venien a casa nostra des d’altres zones de la macroregió, era profundament equilibrada i simbiòtica: 13.754 alumnes catalans van gaudir de diferents programes de mobilitat, alhora que Catalunya en rebia 16.444 de fora les nostres fronteres. Amb la pandèmia a les acaballes, aquesta mobilitat universitària no pot experimentar sinó una represa, i encara més disposant de tres campus catalans entre els seleccionats per al projecte Erasmus+, una iniciativa que vol donar continuïtat a la cooperació en educació, recerca i innovació. Parlem de la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra.
6. Barcelona
¿Éreu conscients que Barcelona és la primera ciutat de la Mediterrània en nombre de creueristes, amb més de tres milions de passavolants anuals? ¿Sabíeu que la ciutat té previsió d’esdevenir un hub multipaís de distribució logística intel·ligent, aconseguint un valor del comerç exterior de 70.000 euros per a l’any 2025? “La capitalitat de Barcelona és molt important per posicionar-nos. El Procés de Barcelona va posar la capital catalana al centre de la Mediterrània, i ens va fer ser conscients dels potencials que té la macroregió. L’esperit d’aquella iniciativa encara és vigent”. Una bona mostra d’aquesta vigència és Mediterrània+25, una iniciativa del Departament d’Acció Exterior per celebrar el 25è aniversari del Procés de Barcelona.
7. Cooperació interregional
D’entre els projectes més destacats del departament que dirigeix Muntsa Vilalta, hi trobem una iniciativa per promoure la sensibilització entre els joves del Marroc sobre els riscos i les alternatives legals a la migració irregular, així com les oportunitats existents a la regió. “El projecte Shababuna actualment és en fase d’implementació. Hem el posat el focus a la regió de l’Oriental, on realment hi ha una un problema d’atur juvenil. El que fa Shababuna és comunicar als joves les possibilitats que existeixen en el seu territori. A banda d’impulsar una activitat positiva per a l’Oriental, Shababuna ens ha permès establir relacions amb institucions i ajuntaments marroquins, no només des de la Generalitat, sinó també vinculant-hi molts ajuntaments catalans. Les vies que hem obert poden donar molts fruits”.
8. Ecosistema de plataformes
“A efectes d’organitzacions i xarxes amb la Mediterrània com eix gravitacional, Catalunya acull un sistema força ric, amb més d’una trentena d’organitzacions. Hi tenim la Unió per la Mediterrània, la secretaria de la qual es va implantar a la capital catalana el 1995 amb el Procés de Barcelona; hi tenim l’ASCAME, l’Associació de Cambres de Comerç de la Mediterrània, també amb secretaria a Barcelona; hi tenim el CETMO, un centre que treballa en els estudis de desenvolupament dins l’àmbit del transport”, enumera Vilalta. També ens parla de Catalunya com la seu de la Comissió Intermediterrània de la Conferència de les Regions Perifèriques Marítimes d'Europa, un ens que treballa per afavorir el desenvolupament holístic de les zones mediterrànies que s’hi adhereixen.
MedCat 2030 és un programa que treballa per fer del país un hub dins la Mediterrània
9. Sectors d’oportunitat
L’alimentació, la maquinària, la química, la digitalització, el tèxtil o l’energia són alguns dels sectors que aglutinen més oportunitats per a Catalunya. A més, el nostre país és el hub logístic intermodal més gran del sud d’Europa, amb una xarxa logística que pot arribar a 400 milions de consumidors d’altres regions de la Mediterrània en menys de 48 hores. Això és possible gràcies a infraestructures abans esmentades —els ports—, però també a d’altres com una estació de tren d’alta velocitat, un aeroport internacional i unes autopistes connectades amb la resta del sistema viari europeu. Els Corredors Mediterrani i Atlàntic? Seria impossible d’impulsar-los —i fer-ho és capital—, sense les millores del transport ferroviari realitzades durant els darrers anys.
10. MedCat 2030
“En el pla de Govern actual al Departament d’Acció Exterior té com una de les seves màximes prioritats a Mediterrània. Del 2019 al 2022, hem fet al voltant de 600 accions vinculades a la macroregió, i ara reprenem aquesta tasca amb l’estratègia MedCat 2030, un programa que incideix en les prioritats que té Catalunya en relació a la conca mediterrània, tant amb la riba nord com amb la riba sud, i que treballa per fer del país un hub dins la Mediterrània”, clou Muntsa Vilalta Els eixos estratègics de MedCat 2030? En són tres: compromís, incidència i aliances. Catalunya compta amb l’avantatge de la seva posició central dins la Mediterrània, des d’on pot actuar a diferents nivells i en diferents àmbits mitjançant la versatilitat dels seus instruments i una visió de conca que li permet establir sinergies i complicitats.
