La capacitat del cervell per eliminar una proteïna estretament relacionada amb la malaltia d'Alzheimer està lligada al nostre cicle circadiari, segons una investigació publicada en PLOS Genetics. La investigació subratlla la importància dels hàbits de son saludables per evitar que la proteïna amiloide-beta 42 (AB42) formi grumolls al cervell i obre un camí a possibles teràpies per a l'Alzheimer.
"La regulació circadiària de les cèl·lules immunitàries juga un paper en la intricada relació entre el rellotge circadiari i la malaltia d'Alzheimer", assegura Jennifer Hurley, experta en ritmes circadiaris i professora associada de ciències biològiques en l'Institut Politècnic Rensselaer. "Això ens diu que un patró de son saludable podria ser important per alleujar alguns dels símptomes de la malaltia d'Alzheimer, i aquest efecte beneficiós podria ser impartit per un tipus de cèl·lula immunitària anomenada macròfags/micròglia".
El sistema circadiari està compost per un conjunt central de proteïnes de rellotge que anticipen el cicle dia/nit provocant oscil·lacions diàries en els nivells d'enzims i hormones, afectant en última instància paràmetres fisiològics com la temperatura corporal i la resposta immunitària. La interrupció del sistema circadiari s'associa cada vegada més amb malalties com la diabetis, el càncer i l'Alzheimer.
Un signe revelador de la malaltia d'Alzheimer són les plaques, grups extracel·lulars de AB42 al cervell. Els macròfags (coneguts com a microglia quan resideixen al cervell), que són cèl·lules immunitàries que busquen i destrueixen material no desitjat, eliminen AB42 del cervell en ingerir-lo en un procés anomenat fagocitosi.
En una investigació anterior, el Dr. Hurley i els seus col·laboradors del Royal College of Surgeons d'Irlanda van investigar el control circadiari dels macròfags i van recopilar un conjunt de dades exhaustiu que va fer possible veure que proteïnes i l'ARN de macròfags oscil·len amb un ritme circadiari. Els investigadors van notar oscil·lacions als enzims que ajuden a produir dues proteïnes a la superfície de les cèl·lules dels macròfags, el proteoglicano de sulfat d'heparán i el proteoglicano de sulfat de condroitina, que se sap que exerceixen un paper, en la regulació de l'eliminació de AB42.
Podrien aquests proteoglicanos de la superfície cel·lular ser un vincle entre el sistema circadiari i l'Alzheimer? En una sèrie d'experiments que van provar aquesta hipòtesi, l'equip va establir que la quantitat de AB42 ingerida per macròfags sans oscil·la amb un ritme circadiari diari. Aquest patró no va passar als macròfags sense un rellotge circadiari.
"El que està clar és que tot això està cronometrat pel rellotge circadiari", va dir el Dr. Hurley. "Quan hi ha molts d'aquests proteoglicanos a la superfície cel·lular, els macròfags no ingereixen el AB42. No estem segurs de per què, però definitivament hi ha una relació".
Aquesta relació podria utilitzar-se per desenvolupar teràpies que fomentarien una eliminació més gran de AB42, potser augmentant l'amplitud de les oscil·lacions diàries, que tendeixen a disminuir a mesura que envellim.