Es tracta del grup de macronutrients (juntament amb les proteïnes i els greixos) que han de ser en la base de la nostra alimentació i inclou un ampli nombre d'aliments. Es parla molt dels hidrats de carboni i la seva influència en la salut, però cal tenir en compte que no tots els hidrats de carboni són iguals i el seu impacte en la salut depèn del tipus d'hidrat a considerar:
Començarem amb les verdures, hortalisses i bolets, es tracta d'aliments rics en vitamines, minerals, oligoelements, fibra i aigua però molt baixos en contingut de greixos i glucosa, per la qual cosa no aporten gran quantitat d'energia. Aquest és un aspecte molt important en l'alimentació ja que la majoria de malalties lligades al metabolisme (obesitat, diabetis, hipertensió, colesterol...) són degudes a una aportació excessiva de calories en forma de glucosa. Es tracta d'aliments molt nutritius i molt poc energètics que s'han de consumir diàriament.
A continuació, estaria la fruita, amb mateixes propietats que les verdures però amb una aportació addicional de sucre, el que la converteix en un excel·lent berenar per a nens i adolescents ja que aporta nodriments i energia, ara bé, ha de limitar-se el seu consum en diabètics, persones sedentàries o amb sobrepès.
Seguit se situen els tubercles (patates, moniatos, iuca...) la seva aportació nutricional és bastant inferior al de les verdures, però amb una aportació energètica important en forma de midó (sucre compost), la qual cosa limita el seu interès a persones joves i a esportistes que siguin capaços de cremar l'excés d'energia aportat per aquests aliments.
En quart lloc, tenim els llegums, que a més del seu contingut a determinades proteïnes (d'altra banda innecessàries per a aquells que també mengen ous, formatge, pescats o carns) aporten ensucris en forma de midó, el que també les fan desaconsellables en persones diabètiques o obeses. Tanmateix en joves, esportistes i persones que realitzen esforç físic de forma regular es tracta d'un plat molt adequat alhora que saborós.
Rere els llegums hi hauria els cereals, aliments bàsicament energètics i amb una petita aportació nutricional molt limitada, tret de la fibra inclosa en els cereals integrals. La limitació del seu ús a nens i persones amb alta despesa energètica redundaria en millora de la salut col·lectiva. Tanmateix en la població sedentària els cereals constitueixen un error nutricional.
En últim lloc, se situen les farines, farinacis, fleca, rebosteria, brioixeria, sucre, refrescos, llaminadures, etc. que a més de no aportar cap tipus de nodriment, són una font d'energia innecessària que contribueix al desenvolupament de malalties com la diabetis, el colesterol, la hipertensió i l'obesitat entre altres.