La síndrome del niu buit és un estat emocional que es produeix en els pares quan els seus fills s'emancipen i abandonen la llar familiar. Es caracteritza per una sensació de buit, unida a sentiments de tristesa, solitud i nostàlgia.
Aquest sentiment no apareix necessàriament en totes les parelles davant de l'absència dels seus fills i, en els casos en què es presenta, pot donar-se en diferents graus. Tanmateix, són les dones les que la pateixen en gran manera.
Aquest sentiment no apareix necessàriament en totes les parelles
Com afrontar-lo?
Davant d'aquesta situació, pot ser beneficiós que els pares tinguin en compte algunes recomanacions:
- Abans que res, acceptar que els fills s'han fet grans i aprendre a establir amb ells una nova relació entre adults que pot resultar també molt gratificant per a ambdues parts.
- Sentir satisfacció per haver criat uns fills amb capacitat d'autonomia, que han arribat a un nivell satisfactori de desenvolupament i que inicien una nova etapa vital pels seus propis mitjans.
- No culpabilitzar els fills per l'estat de tristesa que puguin sentir, evitant que aquests es vegin obligats a romandre a la llar o com figures imprescindibles en el mateix, per exemple, com mediadors de conflictes entre els seus pares.
- Ser conscients que aquesta nova etapa vital sense els fills a casa pot possibilitar una nova intimitat entre els membres de la parella. Pot resultar satisfactori percebre el costat positiu de la nova situació en la qual es troben, com a més llibertat i temps per conrear la relació de parella.
- Gaudir del temps lliure, realitzant noves activitats i desenvolupant aficions o hobbies. És un moment vital adequat per reprendre temes que havien quedat relegats per la criança dels fills, com, per exemple, viatjar o dedicar més temps a la vida social.
- Buscar l'ajuda professional d'un psicòleg en cas que l'estat de tristesa, solitud o nostàlgia persisteixi i no es trobi la manera de superar-lo per si mateixos.
Què he de saber?
- En moltes situacions en les quals apareix la síndrome, la presència dels fills ha estat una de les principals raons perquè la parella es mantingués unida.
- Si hi havia una bona relació de base en la parella i s'ha cuidat la qualitat del vincle, no sol aparèixer o es pot espavilar millor.
- Veure la part positiva de la situació per possibilitar una nova intimitat entre la parella és una de les claus per ajudar-nos a afrontar-lo. Veure-ho com un nou repte o nous objectius sempre serà una opció intel·ligent d'afrontar aquesta nova porta que obre la vida.