En parlar de la motivació i, en concret, de motivació intrínseca, el primer que ens plantegem és: què impulsa les persones a actuar de la forma que ho fan?, què fa que una persona persisteixi en l'assoliment d'una meta (com aprovar unes oposicions) malgrat el dolor i a l'esforç que això suposa?, per què hi ha persones capaces de persistir en una tasca i en canvi d'altres l'ajornen o en comencen d'altres alhora sense acabar cap d'elles?
Què és la motivació intrínseca?
La motivació intrínseca té el seu origen dins de l'individu, i està dirigida per les necessitats d'exploració, experimentació, curiositat i manipulació, que es consideren conductes motivadores, en si mateixes. Dit d'una altra manera, la motivació intrínseca és el tipus de motivació que és autoadministrat, i que predisposa l'individu a esforçar-se per aproximar-se a la consecució d'una meta.
La motivació intrínseca, és una necessitat subjacent en l'individu de competència social i autodeterminació. És a dir, aquelles conductes que es realitzen en absència de qualsevol contingència externa aparent es consideren intrínsecament motivades. La realització de l'activitat és una finalitat en si mateix i la seva realització permet al subjecte sentir-se autònom i competent, fonamental per al bon desenvolupament de l'autoestima sana.
Tots podem posar algun exemple de motivació intrínseca en les nostres vides: participar en un voluntariat, actes altruistes, fer ben nostre treball, recerca de més coneixement, superació personal en la realització d'un esport, realització de hobbies...
La motivació intrínseca està dirigida per les necessitats d'exploració, experimentació, curiositat i manipulació, que es consideren conductes motivadores, en si mateixes
En definitiva, els motius que porten a activar un patró conductual són inherents a la persona. No es necessiten estímuls externs com en la motivació extrínseca, però no són mútuament excloents. És a dir, es pot dur a terme una activitat per la qual s'està motivat intrínsecament (ajudar els altres) però també obtenir una recompensa externa (diners).
A diferència del que s'aconsegueix amb la motivació extrínseca (recompenses externes), amb la motivació intrínseca aconseguim vivències, sentiments d'eficàcia i de domini de la tasca. Solen aparèixer tres sentiments vinculats:
- L'autodeterminació i autonomia: ser els directors de la nostra pròpia vida.
- La competència: controlar el que fem, experimentar el domini de les nostres habilitats.
- Relacions: interactuar, estar connectats i preocupar-nos pels altres.
- Satisfacció per fer una cosa pròpia i familiar
Al principi es va pensar que ambdós tipus de motivació eren independents, però diversos estudis van mostrar que una activitat que comptava amb un alt interès intrínsec podria veure's disminuïda si s'introduïen recompenses, a aquest fet el van denominar efecte de sobrejustificació. Curiosament, el subjecte perdia interès. L'efecte negatiu de la recompensa es coneix com el preu ocult de la recompensa.