Cada any, al voltant de 1.500 dones espanyoles que han tingut un càncer de mama, pateixen la reaparició del tumor a la mama o als ganglis propers, malgrat l'extirpació quirúrgica i l'aplicació de radioteràpia per eliminar qualsevol resta tumoral.
Un nou estudi publicat en l'últim número de Cancer Discovery, revista de l'Associació Americana per a la Investigació del Càncer, ha trobat la causa d'aquest procés i han aconseguit prevenir en ratolins la recaiguda del càncer de mama més agressiu, el càncer triple negatiu, en més del 90% dels casos.
Els investigadors del Cim Universitat de Navarra avalats per investigadors del CIBER de Càncer (CIBERONC), i amb la col·laboració de l'Institut de Salut Carles III, el Ministeri de Ciència, Investigació i Universitats i l'Associació Espanyola contra el Càncer, van desenvolupar dos nous models animals que imiten la malaltia humana i van identificar un enzim (ENPP1) com a peça clau de la reaparició del càncer de mama a la zona resecada.
"Va ser una sorpresa poder hackejar el programa genètic utilitzat per les cèl·lules tumorals per a la formació d'un nou tumor. Però el realment fascinant va ser desxifrar totes les funcions dirigides per ENPP1", explica el Dr. Fernando Lecanda, investigador del Programa de Tumors Sòlids del Cim i codirector del treball.
Segons explica, "els nivells alts de ENPP1 faciliten que les cèl·lules tumorals alliberades pel tumor, anomenades cèl·lules tumorals circulants, siguin capaces de niar al llit del tumor extirpat, fins i tot temps després del tractament, tal com passa en les pacients. A més, a través d'un mediador anomenat haptoglobina, ENPP1 atreu les cèl·lules protumorals del sistema immune, amb la qual cosa afavoreix el creixement exacerbat del tumor. Finalment, després de l'atracció d'aquestes cèl·lules immunes, l'haptoglobina és capaç d'induir la seva explosió formant una espessa xarxa de l'ADN (denominada NET) que protegeix al tumor i fins i tot pot portar a nous focus tumorals en altres òrgans i potenciar els efectes agressius del tumor".
Aquests resultats van ser validats als tumors d'una cohort de pacients amb càncer de mama i suggereixen també noves possibilitats amb altres dianes que poden potenciar l'efecte anti recaiguda d'ENPP1. És més, la combinació de l'anti ENPP1 juntament amb la radiació aconseguia gairebé erradicar per complet la recaiguda local. "S'obren nous horitzons de tractament amb inhibidors de ENPP1/haptoglobina. De fet, existeixen diverses empreses que els estan desenvolupant i estan demostrant en estudis preliminars que no produeixen toxicitat", afirma el Dr. Rafael Martínez-Monge, especialista de la Clínica Universitat de Navarra i codirector del treball.
Aquest eix (ENPP/haptoglobina) és present també a altres tumors com el de pròstata, pulmó, cap i coll, i alguns sarcomes. "Per això, pensem que el seu bloqueig podria utilitzar-se per inhibir recaigudes locals o la formació de focus tumorals en altres òrgans. Es plantegen, per tant, perspectives fantàstiques amb aquest nou taló d'Aquil·les que pot redundar en el benefici terapèutic en molts pacients", apunta el Dr. Lecanda.
"No és l'únic mecanisme, però sí que és un de molt prevalent en càncer. Caldrà veure quina és la dependència d'aquest mecanisme a cada tumor". Una vegada identificats els més sensibles i dependents d'aquesta via, és plausible que s'observin beneficis clínics", matisa el Dr. Martínez-Monge. Algunes companyies ja han avançat que començaran els assajos clínics el 2023.