Un dels millors ensenyaments que els progenitors poden transmetre als seus fills és una actitud saludable davant la vida, preparar-los per tractar les dificultats i desafiaments que se'ls presentin d'una manera profitosa. Un dels camins per aconseguir-ho és ajudar-los a veure el costat bo de les coses, un aspecte que no té per què estar lligat a innocència i ingenuïtat. Aquest article descriu com fer-ho i, a més, quina és la raó de portar-lo a la pràctica des de la infantesa més primerenca.
Un estudi publicat a la revista Child Development afirma que els nens entenen que pensar de manera positiva els fa sentir millor. Fins i tot que l'optimisme dels pares podria ajudar els més petits a comprendre com els pensaments, positius o negatius, influeixen en l'estat anímic.
El paper dels progenitors és imprescindible, i més encara davant de situacions adverses, quan el seu exemple resulta essencial. En aquests casos, els investigadors van observar que als petits els costava més comprendre com el pensament positiu podia ajudar-los en situacions negatives, com caure i fer-se mal. En aquests escenaris era fonamental l'actitud de pares i mares perquè el fill captés la importància d'afrontar els problemes també amb optimisme.
El petit aprèn no només del que sent, sinó de les conclusions que treu d'observar el comportament dels qui l'envolten
Com ensenyar els nens a ser optimista
El nen aprèn no només del que sent, sinó de les conclusions que treu d'observar el comportament dels qui l'envolten. Són molts els beneficis d'incentivar els més petits a construir una visió optimista, que els garantirà una visió saludable de la vida. Així mateix, quan un nen aconsegueix un assoliment, experimenta una sensació de força que li permet seguir i conquerir més èxits. S'ha demostrat també que l'optimisme incrementa l'autoestima i la seguretat en un mateix.
L'optimisme i el pessimisme no són innats (si bé no s'ha de desestimar un cert percentatge de factors hereditaris), sinó que procedeix de la realitat: els menors aprenen el seu estil explicatiu de progenitors, mestres, mitjans de comunicació i companys, és a dir, de tot el seu entorn des de la infantesa. En altres paraules, el petit aprèn no només del que sent, sinó de les conclusions que treu d'observar el comportament dels qui l'envolten.
Com qualsevol persona, quan un petit fa una mica malament, es pregunta per què, i sempre té tres recursos amb què respondre: qui té la culpa?, quant temps durarà?, en quina mesura m'afectarà? Aquí és on els pares poden ensenyar el nen com abordar les respostes des d'una visió més àmplia per aprendre a millorar des de la responsabilitat. Compartir els pensaments positius amb els fills, reformular les seves frases negatives perquè puguin descobrir la part beneficiosa, explicar històries semblants de superació de dificultats o utilitzar elements gràfics per inspirar (vídeos, contes, històries...) són algunes eines que poden ser útils als progenitors.
L'humor, clau per a l'optimisme
L'humor és un altre bon recurs per potenciar l'optimisme. Serveix com a vàlvula interna de seguretat que permet alliberar tensions, dissipar les preocupacions, relaxar-se i oblidar-se de tot. Nombrosos estudis relacionen el valor curatiu del riure sobre el sistema immunològic, en l'obertura cap a les relacions socials i en la generació d'esperança i optimisme.