La música és un creixent camp d'investigació en la manera d'entendre els processos mentals implicats en el comportament. Una investigació recent assegura que la pràctica musical s'associa amb la plasticitat estructural i funcional del cervell que, al seu torn, confirma que aquest pot ser modelat a través de l'experiència. Per aquesta raó, cada vegada més especialistes recomanen una formació musical per millorar les habilitats lectores i d'escriptura, sobretot, en nens amb dislèxia.
Durant l'última dècada s'ha generalitzat la investigació amb músics professionals per a l'estudi de la plasticitat del cervell. El motiu sembla clar: per aconseguir una gran velocitat als dits, un músic necessita un gran entrenament mental. Un estudi realitzat fa diversos anys ja acabava que un bon pianista o violinista poden arribar a practicar 7.500 hores abans de complir 18 anys. Els treballs elaborats amb aquest grup semblen verificar els beneficis que experimenta la fisiologia cerebral quan s'aprèn a tocar un instrument.
Millorar la intel·ligència
Molts experts proposen la música com a teràpia neuropsicològica, ja que millora, sens dubte, les habilitats del llenguatge, la memòria, la conducta o la intel·ligència espacial (capacitat per percebre de forma detallada el món i formar imatges mentals dels objectes). Aquesta última és fonamental per als pensaments de la vida quotidiana, des de solucionar problemes matemàtics complexos fins a embolicar el dinar diari.
La millor edat per iniciar-se en l'estudi musical és a partir dels cinc anys
Un estudi dut a terme amb nens de sis anys, a qui es va ensenyar a tocar un instrument durant 15 mesos seguits, va demostrar que, al final de l'entrenament musical, tots els menors van experimentar canvis en la seva anatomia cerebral. Les àrees utilitzades per processar la música van resultar ser més grans i més actives.
Les regions afectades comencen a canviar, fins i tot, al cap de pocs mesos d'iniciar l'entrenament musical. Una altra investigació canadenca de la Universitat McMaster, assenyalava que els canvis es comencen a detectar a partir dels quatre mesos d'ensenyament.
Teràpia musical
Les regions del cervell implicades en el processament de la música també són necessàries per a altres tasques, com la memòria o habilitats del llenguatge.
La investigació anterior també va intentar examinar si escoltar música diàriament augmentava les probabilitats de recuperar les funcions neurocognitives i de l'estat d'ànim després d'un accident cerebrovascular (ictus). Els resultats van mostrar una millora significativa en la recuperació de la memòria verbal i de la capacitat d'atenció. També hi va haver una millora substancial de l'estat d'ànim. La música pot utilitzar-se com una eina no invasiva per a teràpies neurològiques. La formació musical, a més, podria millorar les habilitats lectores i d'escriptura, més si s'utilitza amb nens dislèctics.
Tot avantatges
A més dels beneficis fisiològics citats, la pràctica de tocar millora l'estat anímic dels nens i la seva relació amb els altres. Al terreny individual, tocar un instrument converteix a qui ho fa en una persona metòdica que cuida els detalls (altrament, no sona bé), planifica bé les tasques i té molta capacitat d'atenció. Aquesta conducta pot traslladar-se a la tasca pròpia de l'estudiant, a qui s'exigeix qualitat i resultats.
La música és un mitjà d'expressió, i una conseqüència d'això és una bona autoestima. Ensenya als joves a vèncer la por i assumir riscos, aporta seguretat i autoconfiança. Si es forma part d'una orquestra o grup, la pràctica millora el treball en equip (per aconseguir un objectiu únic) i la disciplina: perquè una orquestra soni bé, el conjunt ha de treballar en harmonia. Afavoreix el compromís per aprendre, assistir als assajos i practicar a casa.