En la nostra vida diària estem ingerint aliments contínuament, diverses vegades al dia, en la major part de els cusis sense pensar en el complex procés que duem a terme tant a nivell com conductual.
Però de vegades no és possible alimentar-nos voluntàriament: imaginem que estem en coma o bé que patim algun tipus de malaltia que impedeix que puguem ingerir. Si no es fa res, l'organisme acabaria morint d'inanició.
S'evita la necessitat que el menjar passi per la boca i la tràquea
Afortunadament, disposem de mecanismes que ens permeten continuar mantenint una aportació de nutrients de manera artificial: la nutrició enteral.
La nutrició enteral és, juntament amb la parenteral, una dels dos tipus de nutrició artificial de la que disposem en medicina. Es tracta d'una tècnica de suport en el qual s'introdueixen en l'organisme els diferents nutrients que el pacient pot necessitar, utilitzant generalment una sonda que es dirigeix directament a l'intestí o l'estómac.
Amb aquesta tècnica s'evita la necessitat que el menjar passi per la boca i la tràquea, no necessitant de moviments voluntaris per adquirir els nutrients. Tanmateix, aplicar la nutrició enteral requereix que el sistema digestiu sigui capaç d'exercir les seves funcions normals a l'hora d'absorbir els nutrients subministrats.
La nutrició enteral ajuda a prevenir entre altres coses l'autocatabolisme proteic (dit d'una altra manera, que el cos es consumeixi a si mateix per obtenir nutrients), la debilitació del sistema immune (amb el consegüent risc d'infeccions), la traslocació bacteriana (que els bacteris del mateix tub digestiu ens provoquin una infecció) i l'atròfia del sistema digestiu. L'administració pot ser contínua o discontínua segons les necessitats del pacient.
Tipus de nutrició enteral
Existeixen diferents mètodes pels quals es pot dur a terme la nutrició enteral. Una de les maneres de classificar els diferents tipus de nutrició enteral és segons per on es col·loca la sonda i fins on arriba.
1. Nutrició enteral per sonda nasogàstrica
En aquest procediment es col·loca un sonda que penetrarà pel nas i realitzarà un recorregut fins a l'estómac, on s'aniran subministrant els nutrients. Sol ser el mecanisme més habitual, llevat que existeix risc d'aspiració pulmonar del contingut de l'intestí.
Si el pacient està conscient se l'introduirà pels orificis del nas i se li demanarà que es vagi empassant saliva a fi de dirigir la sonda cap al tracte digestiu i no cap a l'aparell respiratori. Malgrat això no és necessària la col·laboració o consciència del subjecte per col·locar-la.
2. Nutrició enteral per sonda nasoenteral
El procediment és el mateix que l'anterior, tret de pel fet que en aquest cas la sonda serà portada fins a l'intestí.
3. Enterostomía
Quan no resulta viable l'alimentació a través de sonda nasoentèrica o nasogàstrica existeix un altre procediment: l'enterostomía. En aquest cas no s'introdueix una sonda per les vies habituals, sinó que es col·loca directament a través de la pell. Més que una sonda estaríem davant d'un tipus de catèter. Sol fer-se servir també quan s'espera que el pacient no pugui alimentar-se per si mateix en més de quatr setmanes.