Aquí tens alguns punts que t'ajudaran a prolongar la teva activitat esportiva molts anys:
Mai no és tard per començar a fer esport. Però estem limitats per la nostra capacitat d'aprenentatge, que es veu limitada una vegada s'han tancat les estructures d'aprenentatge pròpies del període infantil. El problema per tant no és físic (tot es pot entrenar), sinó neuronal. Per aconseguir una tècnica perfecta en l'edat adulta has d'adquirir uns hàbits que modifiquin els que ja tens, no aprendre'n uns de nous. Així que no desesperis...
Edat límit per a la competició. Fins ara pensàvem que la finalitat de la competició esportiva venia marcat per un decaïment físic que provoca després un problema de decaïment mental en observar una disminució del rendiment. Però el problema sorgeix just al revés. La capacitat animal d'aprenentatge es basa en el procés d'habituació (avorriment) de les nostres neurones davant de fets repetitius. Les mateixes accions repetides ocasionen respostes cada vegada menys intenses. Per això, si vols continuar progressant, sense avorrir la teva ment ni el teu cos, has de buscar contínuament entrenaments variats, divertits i nous.
No hi ha edat dolenta per començar a fer esport
Que no et convencin que ets vell. La pressió social ens convenç que aquesta sensació és símptoma d'envelliment i per tant de decaïment físic, el que ens condiciona a perdre la motivació per entrenar. Aquest canvi de pensament afectarà la interpretació vital de l'esportista i el seu consegüent alliberament hormonal impedint que músculs, hormones i sistema vegetatiu es vegin adequadament incentivats per l'entrenament, per la qual cosa obtenim cada vegada pitjors resultats i més lesions.
Busca altres motivacions. L'edat i l'experiència comporten un coneixement de la vida que fa difícil entrenar motivat si el teu únic objectiu és guanyar. Estaràs pensant en els plaers que et perds mentre entrenes, que desconeixies fa uns anys. En esport, el realment difícil és mantenir-se, perquè una vegada que has superat un repte, necessites nous estímuls que t'animin a continuar entrenant. Amb l'edat les teves motivacions poden canviar: conèixer gent nova, aprendre un esport nou o preparar-te per a l'estiu són motius tan vàlids com quedar campió del Món. Elegeix el teu.
Gaudeix de la competició. No actuem en virtut dels fets, sinó de les interpretacions que realitzem d'aquests fets o del que directament imaginem. Aquesta interpretació afecta el nostre rendiment físic, esportiu o intel·lectual. Si interpretes una competició esportiva o un entrenament com una amenaça, activaràs el teu instint natural de perill i competiràs agitat, sense fluïdesa, amb els músculs engarrotats, pel que el teu rendiment es veurà molt afectat i et lesionaràs amb més facilitat. A més, quan aquest instint està activat, la resta de les funcions queden relegades (el més important és sobreviure) i probablement ha dificultat el descans i l'alimentació adequats els dies previs. Pren les competicions com una altra oportunitat més de gaudir del teu esport.
Ansietat? Un esportista que tem no poder respondre a les expectatives creades, activa un estat orgànic de protecció on les funcions corporals es troben en reserva per defensar-se d'un perill amenaçant. Aquesta preocupació irracional ocasiona un problema físic real, ja que afecta l'alliberament d'hormones que preparen el nostre cos per a l'esforç. L'ansietat no és una mera situació psíquica, sinó una situació orgànica d'adaptació a un perill, encara que per descomptat depèn del nostre estat psíquic. Has de desitjar guanyar, no tenir por de perdre. La motivació permet un alliberament més gran de les hormones necessàries per al rendiment físic en estats d'angoixa i ansietat.