En aquests temps de pandèmia, l'estrès i la depressió forma part de la vida de moltes persones, tal com demostren les dades publicades fins ara. Però, quina és la millor manera de sobreposar-se? Les tècniques d'atenció plena? Una teràpia cognitiva?

Segons un estudi dut a terme per un equip d'experts de la Universitat d'Ohio, les persones que estaven tristes van millorar més ràpidament quan van utilitzar un mètode de què prèviament els havien informat els experts de la investigació que era en el que havien demostrat més aptituds. És a dir, que l'efecte placebo funciona, perquè aquestes persones van millorar més ràpidament que aquelles que van provar un mètode del qual els van informar que no funcionava especialment bé.

El més sorprenent de l'estudi és que als participants se'ls va dir aleatòriament que eren millors en una o una altra habilitat per millorar l'estat d'ànim sense que fos realment cert. "Els nostres resultats suggereixen que si els participants eren bons en l'habilitat o no, no era rellevant. Va ser la creença que eren bons en aquesta habilitat el que la va fer efectiva", asseguren els experts que han publicat el seu estudi en el Journal of Clinical Psychology.

Una de les raons de la importància d'aquesta troballa és que, durant molts anys, els psicoterapeutes es van centrar a provar d'arreglar el que estava malament amb els seus pacients. En els últims anys, s'ha tornat més comú enfocar-se en les fortaleses i utilitzar-les per ajudar-les a bregar amb els seus problemes.

"La forma en què els terapeutes emmarquen el tractament per a un pacient pot exercir un paper important en com de bé que funciona. Dir-los que treballaran en les seves fortaleses i que desenvoluparan un mètode en el qual seran bons, pot millorar encara més l'eficàcia del seu tractament", expliquen.

En l'estudi van participar 616 persones. Els investigadors van parlar breument amb ells sobre dues habilitats de teràpia, la cognitiva i la d'atenció plena o mindfulness. Els van dir que podrien ser útils en la seva vida quotidiana.

Les habilitats d'atenció plena es van definir com la consciència i l'acceptació dels mateixos pensaments i sentiments sense provar de canviar-los. Després, als participants se'ls va donar una situació hipotètica en la qual podrien utilitzar aquestes habilitats, sentint-se ferits per no haver estat convidats a un esdeveniment social per un amic, i se'ls va indicar que practiquessin ambdues habilitats i completessin algunes mesures sobre com les van utilitzar.

A cada participant se li va dir a l'atzar que una de les habilitats (cognitiva o d'atenció plena) era la seva habilitat més forta o la seva habilitat més feble i que utilitzarien aquesta habilitat en la següent part de l'experiment. Després, se'ls va provocar sensació de tristesa mitjançant una tècnica per la qual han d'imaginar una tragèdia en les seves vides. Com era d'esperar, la majoria de les persones van mostrar una disminució significativa en l'estat d'ànim immediatament després de la inducció a la tristesa. Després es va demanar als participants que responguessin a cinc avaluacions de l'estat d'ànim en els minuts posteriors a la inducció de l'estat d'ànim trist.

Els resultats van mostrar que si se'ls demanava que utilitzessin habilitats cognitives o d'atenció plena no tenia un efecte significatiu en la recuperació de l'estat d'ànim, però l'enquadrament de si se'ls deia que era la seva habilitat més forta o més feble, sí.

Els participants a qui se'ls va dir que l'habilitat que utilitzarien era la més forta, independentment de si era cognitiva o d'atenció plena, van veure una millora més gran en l'estat d'ànim que els participants que van treballar amb una habilitat que els van dir que era la més feble.