Investigadors del Departament de Neurologia de la Universitat de Berna i l'Hospital Universitari de Berna han identificat com el cervell classifica les emocions durant el son per consolidar l'emmagatzemament d'emocions positives i esmorteir la consolidació de les negatives. El treball amplia la importància del son en la salut mental i obre nous camins d'estratègies terapèutiques.
El son de moviments oculars ràpids o fase REM és un estat de son únic i misteriós durant el qual la majoria dels somnis ocorren juntament amb intensos continguts emocionals. No està clar com i per què es reactiven aquestes emocions. L'escorça prefrontal integra moltes d'aquestes emocions durant la vigília, però sembla paradoxalment inactiva durant el son REM.
"El nostre objectiu era comprendre el mecanisme subjacent i les funcions d'un fenomen tan sorprenent", diu el professor Antoine Adamantidis del Departament d'Investigació Biomèdica de la Universitat de Berna i el Departament de Neurologia de l'Inselspital, Hospital Universitari de Berna.
El processament de les emocions, en particular la distinció entre perill i seguretat, és fonamental per a la supervivència dels animals. En els humans, les emocions excessivament negatives, com reaccions de por i estats d'ansietat, condueixen a estats patològics com els Trastorns d'Estrès Posttraumàtic.
A Europa, aproximadament el 15 % de la població pateix ansietat persistent i malalties mentals greus. El grup d'investigació dirigit per Antoine Adamantidis ara proporciona informació sobre com el cervell ajuda a reforçar les emocions positives i debilita les emocions fortament negatives o traumàtiques durant el son REM. Aquest estudi ha estat publicat a la revista Science.
L'estudi
Els investigadors primer van condicionar uns ratolins perquè reconeguessin els estímuls auditius associats amb la seguretat i altres associats amb el perill. Després es va registrar l'activitat de les neurones al cervell dels ratolins durant els cicles de son i vigília. D'aquesta forma, els investigadors van poder mapar diferents àrees d'una cèl·lula i determinar com es transformen els records emocionals durant el son REM.
Les neurones estan compostes per un cos cel·lular que integra informació procedent de les dendrites i envia senyals a altres neurones a través dels seus axons. Els resultats obtinguts van mostrar que els somes cel·lulars es mantenen en silenci mentre s'activen les seves dendrites. Això significa un desacoblament dels dos compartiments cel·lulars, en altres paraules, el soma està completament adormit i les dendrites completament despertes", explica Adamantidis.
Aquest desacoblament és important perquè la forta activitat de les dendrites permet la codificació d'emocions tant de perill com de seguretat, mentre que les inhibicions del soma bloquegen per complet la sortida del circuit durant el son REM. En altres paraules, el cervell afavoreix la discriminació de seguretat versus el perill a les dendrites, però bloqueja la reacció exagerada a l'emoció, en particular al perill.
Un avantatge de supervivència
Segons els investigadors, la coexistència d'ambdós mecanismes és beneficiosa per a l'estabilitat i la supervivència dels organismes: "Aquest mecanisme bidireccional és essencial per optimitzar la discriminació entre senyals perillosos i segurs", diu Mattia Aime, autora de l'estudi.
Si en els humans falta aquesta discriminació i es generen reaccions de por desmesurades, això pot derivar en trastorns d'ansietat. Les troballes són particularment rellevants per a condicions patològiques com els trastorns d'estrès posttraumàtic, en els quals el trauma es consolida en excés a l'escorça prefrontal, dia rere dia durant el son.