Una Marató és una prova en la qual has de córrer durant 42 km seguits, per la qual cosa requereix una preparació física, tàctica, tècnica i mental d'alt rendiment, adequada a l'esforç que sotmetrem al nostre cos i ment.
Encara que existeixen atletes professionals que participen en aquesta proves, molts d'ells són corredors populars o persones que es presenten per primera vegada a una Marató després d'un temps de preparació i després de la realització d'altres carreres de gran recorregut (mitja Marató, deu mil metres, etc.). Per dur a terme la preparació a l'esmentada prova es necessiten una sèrie d'estratègies psicològiques d'afrontament ideals per entrenar per a la Marató, ja que l'apartat mental serà clau al llarg de molts quilòmetres.
Els esportistes utilitzen estratègies com l'afrontament per interrompre l'activitat mental perjudicial i substituir-la per una altra que afavoreixi la superació d'aquells moments crítics i no decaigui el rendiment en la prova
Estratègies per preparar-se
Segons ens explica psicòlegs especialistes, els corredors solen utilitzar tècniques com la detenció del pensament, autoinstruccions i plans de reenfocament atencional perquè s'ha vist que el que més influeix els Maratonians en la prova són els pensaments.
D'aquesta manera, a través d'un adequat entrenament psicològic, els esportistes utilitzen estratègies com l'afrontament per interrompre l'activitat mental perjudicial i substituir-la per una altra que afavoreixi la superació d'aquells moments crítics i no decaigui el rendiment en la prova.
Estratègies associatives i dissociatives
Els autors Morgan i Pollock van plantejar que l'activitat mental dels Maratonians estava definida per estratègies associatives i dissociatives. Les primeres es basen a fer atenció, tenir pensaments o autodiàlegs respecte a les mateixes sensacions corporals o a l'activitat involucrada en la carrera (atenció al circuit). Les segones, impliquen una desconnexió atencional dels factors anteriors en benefici d'estímuls aliens a l'activitat, és a dir, fixar-se al paisatge, la música, el públic etc. Aquestes estratègies canvien depenent del tipus de corredor.
Alguns estudis van mostrar que en el cas dels corredors populars, tant l'activitat associativa com la dissociativa poden ser pertinents respecte als seus objectius de rendiment. Tanmateix, quan es tracti de corredors que desitgin realitzar bons temps, és preferible utilitzar estratègies associatives durant la major part de la carrera, alternant-les amb estratègies dissociatives en els moments menys crítics.
Quins són les fases emocionals d'una Marató?
Es pot observar que a nivell psicològic es produeix fatiga, cansament i desgast, ja que són molts quilòmetres els compresos en aquesta prova. S'han establert diferents etapes o "fases emocionals" per les quals es passa depenent del quilòmetres pel que ens trobem.
Fases emocionals de la Marató (Vich, 2002):
Concloent
Per acabar, destacar novament que la Marató està condicionada tant per les qualitats físiques com per les psicològiques, ja que en tractar-se d'un esforç físic tan prolongat, requereix molta duresa mental. Per això a l'hora d'enfrontar-nos a ella, hem de treballar i entrenar també la part mental amb l'objectiu de manejar les sensacions de cansament i de fatiga que venen lligades a la prova.
És fonamental el provar de donar la mateixa importància a l'apartat físic que al psicològic si volem obtenir un bon rendiment en la prova.