Astènia és un concepte clínic que significa «cansament». No és una malaltia, sinó un símptoma que pot deure's a malalties orgàniques o psicològiques, però també a altres causes com l'estrès o l'excés de feina.

Aproximadament un 2% de la població pot patir «cansament » o astènia coincidint amb el pas de l'hivern a la primavera. Aquesta sensació pot aparèixer juntament amb altres manifestacions.

Dues causes principals de l'astènia primaveral

En qualsevol cas, aquesta simptomatologia és sempre de caràcter lleu i passatger. Aquest quadre clínic sense causa aparent que el justifiqui, i coincidint amb el canvi estacional ja comentat, és conegut comunament amb el nom d'astènia primaveral.

Per què es produeix?

No existeix una teoria concreta al respecte de les causes, però aquests factors semblen tenir una relació important:

  • Les hores de llum solar
  • Els cicles hormonals

L'origen de tot està a l'hipotàlem, que és una glàndula localitzada al cervell encarregada de regular, entre altres coses, la temperatura, la set, la gana, el son i la vigília, i que segrega hormones i neurotransmissors com les feniletilamines, que són una espècie d'«amfetamines» encarregades de provocar eufòria; les beta-endorfines, responsables de l'optimisme vital, i les serotonines o hormones de la felicitat.

astènia

Astènia primaveral

Quins símptomes té les astènia primaveral?

  • Apatia o pèrdua de gana
  • Tristesa sense causa aparent
  • Pèrdua de la gana
  • Pèrdua de la libido o desig sexual
  • Disminució de la concentració o pèrdua de memòria
  • Irritabilitat o canvis en l'estat d'ànim
  • Malestar general, mal de cap
  • Hipotensió arterial

Com prevenir-la?

Portar una vida saludable i ordenada amb una dieta equilibrada és la base per enfortir el nostre organisme i les seves defenses, evitant que els factors exògens disminueixin la nostra energia i ens afectin molt.

Podríem destacar sis punts bàsics per prevenir l'astènia primaveral:

  • La dieta ha de ser equilibrada i variada, enriquida en vitamines i minerals. Cal ressaltar en aquest sentit la ingesta de verdures, fruites, hortalisses combinades amb farinacis (arròs, pasta, llegums, patates...), sense oblidar els aliments d'origen animal (carn, peix i ous). Específicament hi ha aliments que afavoreixen la producció de serotonina, com són els cereals integrals, l'oli d'oliva, el peix blau, les nous, les llavors de gira-sol i els formatges frescos.
  • Mantenir el cos hidratat ingerint uns dos litres d'aigua al dia; això pot ser complementat amb infusions i amb sucs.
  • Intentar adormir vuit hores diàries, o les que siguin necessàries per sentir-nos descansats.
  • No fumar, no prendre begudes alcohòliques, no abusar del cafè ni de les begudes excitants.
  • Realitzar un exercici moderat almenys durant 30 minuts al dia. A nivell físic i mental sabem que és una cosa fonamental.
  • Portar un ritme de vida ordenat, mantenint uns horaris fixos per ficar-se al llit i aixecar-se, i també per menjar.