L'esport a edats primerenques produeix grans beneficis tant fisiològics com psicològics. Per això, qualsevol pare estaria orgullós que el seu fill gaudeixi fent un esport. Ara bé, no podem afirmar que tots els nens siguin lliures de triar l'activitat que més els agrada, ja que moltes vegades estan condicionats per l'entorn, la família i fins i tot els amics.
Quan practiquem esport hi ha una sèrie de variables psicològiques que hem de tenir en compte. Com la motivació, l'autoconfiança i el plantejament d'objectius. I totes elles influeixen de manera determinant en la manera d'afrontar aquesta activitat i, per descomptat, en com es gaudirà d'ella.
El millor és inculcar-li els valors que els ajudaran a ser constants en la seva pràctica
Motivació
La motivació és allò que ens mou a fer alguna cosa. És important que els nens desenvolupin una motivació intrínseca, que sentin passió. Que practiquin el seu esport només pel plaer i la satisfacció que senten en fer-ho. Si els nostres fills no han descobert la seva motivació, els ajudarem a trobar-la.
Autoconfiança
Els nens han de guanyar confiança en ells mateixos partint d'aconseguir petites metes que el faran sentir-se cada vegada més segur. Com més gran sigui l'autoconfiança, menor serà la por de fracassar. En aquest sentit, és important apreciar cada assoliment que aconsegueixen els nostres fills, per petit que sigui. I estimular aquesta virtut mitjançant un reforç positiu.
Plantejament d'objectius
Els objectius han de ser realistes, concrets i quantificables perquè siguin més fàcils d'aconseguir. El fet de no aconseguir les metes proposades per no haver-los plantejat com cal, pot donar lloc a un estat de frustració en els petits i, en cas que es repeteixi amb freqüència, a l'abandonament. Per tant, no és bo ensenyar els nens a ser molt ambiciosos al principi, ja que augmentaria les probabilitats de fracassar.
Avui dia, hi ha molts esportistes que es deixen assessorar per un psicòleg de l'esport. Aquest psicòleg, entre moltes altres coses, els ajuda a actuar conforme a les seves motivacions, a guanyar confiança en ells mateixos i a establir els seus objectius. Si aquests valors ja els tinguessin assimilats, tindrien bona part del terreny guanyat. I podrien dedicar el seu temps i el seu esforç, únicament, a millorar en el seu esport. En resum, si volem que el nostre fill s'iniciï en un esport, el millor és inculcar-li els valors que els ajudaran a ser constants en la seva pràctica. Una bona forma és, per exemple, practicant-ho en família. És un començament excel·lent perquè aprenguin a superar les pors i les dificultats que, inevitablement, trobaran al camí.