Al districte de Nou Barris de Barcelona existeix un barri el nom del qual no ha estat mai clar del tot. Es tracta del Verdun, acabat amb ‘n’ segons la nomenclatura oficial actual, que en uns mesos podria canviar a Verdum, acabat amb ‘m’, un nom popular i més del gust de part dels veïns si tenim en compte que el primer fa referència a una batalla de la Primera Guerra Mundial i el segon, a un ocell molt habitual entre la fauna urbana i a Collserola. Per resoldre aquesta qüestió, l’Ajuntament de Barcelona ha obert un procés participatiu que convida tots els residents de Nou Barris a pronunciar-se sobre l’afer: VerduN o VerduM?

Així, des del passat 8 de maig i fins al 19 de juny està activa la campanya Verdun/Verdum, la lletra que ho canvia tot, un procés participatiu que té com a objectiu donar a conèixer entre la ciutadania la història del barri, així com fomentar el debat obert sobre si hauria de canviar-se el nom i passar a dir-se Verdum. Entre les activitats previstes hi ha una passejada per espais emblemàtics del barri el 26 de maig i una xerrada el 2 de juny sobre el sentit dels noms. Ara bé, el més interessant de tot plegat és una enquesta que, a manera de votació no vinculant, ja està oberta a totes les persones de més de catorze anys empadronades al districte de Nou Barris, perquè puguin expressar la seva opinió. 

Xavier Marcé, regidor de Nou Barris: “Volem que sigui el propi veïnat qui defineixi la identitat del seu barri. Fa anys que existeix un debat informal sobre si el nom s’ha d’escriure amb ‘n’ o amb ‘m’ i ara li donem un espai formal, transparent i obert”

A partir del 19 de juny, un cop acabat aquest període consultiu, l’Ajuntament elaborarà un informe sobre els resultats, les dades de participació, els suports rebuts per cadascuna de les dues opcions i un recull de les valoracions, propostes i arguments a favor d’un nom i de l’altre. Un cop lliurat aquest informe al Districte de Nou Barris, el reglament de participació de l’Ajuntament contempla que el consistori expliqui com actuarà en un termini de seixanta dies. En aquest sentit, el regidor de Nou Barris, Xavier Marcé, va declarar recentment que amb el procés participatiu, “volem que sigui el propi veïnat qui defineixi la identitat del seu barri”. “Fa anys que existeix un debat informal sobre si el nom s’ha d’escriure amb ‘n’ o amb ‘m’ i ara li donem un espai formal, transparent i obert”, va afegir Marcé.

Verdum, amb ‘m’, documentat dels del 1924

El barri de Verdun/Verdum se situa en un triangle delimitat per la Via Júlia, la Via Favència i el carrer Artesania, amb una superfície de 23,7 hectàrees i una població de poc més de 12.000 persones. Disposa d'accés directe a la ronda de Dalt i una parada de Metro, la de Via Júlia (L4), i tot i no comptar amb cap gran zona verda, just al límit del barri pel carrer Artesania es troba el parc de la Guineueta. Els seus espais més cèntrics són la plaça del Verdum (escrit així, amb ‘m’, perquè està dedicada a l’ocell), i la plaça de Francesc Layret, un espai de trobada amb fonts ornamentals i zona de jocs infantil.


Històricament, el barri va formar part del municipi de Sant Andreu de Palomar com a zona de boscos transformada progressivament en zones de conreu. Les primeres edificacions van arribar després de l’annexió de Sant Andreu de Palomar a Barcelona l’any 1897, i el nom es va començar a fixar a partir dels anys vint del segle passat, en part com a reflex del veí passeig del Verdun, situat fora del barri, urbanitzat el 1919 i batejat en record a la batalla de la Primera Guerra Mundial, que durant l’any 1916 va provocar uns 300.000 morts entre francesos i alemanys. Això sí, es dona la circumstància que, per afegir confusió a la denominació, les plaques oficials del passeig del Verdun estan escrits amb 'm' final, és a dir, passeig del Verdum, tot i que tant en català com en castellà, aquesta localitat francesa que dona nom a la batalla s’escriu amb ‘n’.

Acta notarial que documenta ja el 1924 l'ús del terme Verdum aplicat al barri / Foto: Arxiu Històric de Protocols de Barcelona (AHPB) Fons Jordi Sànchez i Ruiz

Ara bé, l’ús del nom amb ‘m’ també té tradició, ja que està documentat des de l’any 1924. Així ho ha descobert l’Arxiu Històric Roquetes-Nou Barris, entitat de referència pel que fa a la memòria històrica d’aquesta part de Barcelona i que ha estat convidada a aportar documentació per justificar l’eventual canvi de nom. “Com a Arxiu Històric no ens posicionem, perquè qui ho ha de decidir i fer el canvi han de ser els veïns, però fem la feina que se’ns ha demanat d’investigar la història”, apunta en declaracions a ElNacional.cat Jordi Sánchez, president d’aquesta entitat, que avança que en el marc de la investigació que ha dut a terme sobre la nomenclatura, ha localitzat un primer document del 1924 amb la denominació Verdum.

Jordi Sánchez, president de l’Arxiu Històric Nou Barris: “En una acta notarial del 1924 apareix escrit Verdum, amb ‘m’. Els documents amb ‘n’ són posteriors, apareixen a partir dels anys trenta”

“Es tracta d’una acta notarial del 1924 d’un senyor que viu al carrer Cuarenta Metros, actual Via Júlia, on apareix escrit Verdum, amb ‘m’”, detalla Sánchez, que actualment està preparant la xerrada per al dia 2 de juny on s’exposaran tots els elements que puguin demostrar la validesa d’un nom o altre. Això sí, tot i evitar prendre posició, Sánchez apunta que, de moment, no ha trobat cap document anterior a aquesta acta notarial -un testament escrit en castellà- que es refereixi al barri com a Verdun: “Els documents amb ‘n’ són posteriors al 1924, apareixen a partir dels anys trenta”. “L’origen del nom és en realitat una incògnita, perquè no hi ha cap document on es digui que es diu Verdum per això o per allò”, afegeix Sánchez.

Placa actual del passeig Verdun, situat fora del barri i dedicat a una batalla de la Primera Guerra Mundial, amb el nom acabat amb 'm' / Foto: Jordi Palmer

Per a Sánchez, el nom del barri s’ha de prendre com una extensió del passeig de Verdun, que “és clar que està dedicat a la batalla, perquè la Primera Guerra Mundial va ser del 1914 al 1918, i el nom s’aprova el 1919”. Ara bé, el nom del barri seria “un pèl posterior, cap als anys vint, quan es comença a parcel·lar tota la zona entre Prosperitat i les Roquetes”. En tot cas, a banda del fet que “el mateix Ajuntament defensa que el passeig està dedicat a la batalla, però a les plaques està escrit amb ‘m’, a la plaça del Verdum també ho fa amb ‘m’ recordant que hi havia hagut una societat ornitològica amb el nom de l’ocell que seria el nom del barri”. Ara bé, aquesta possibilitat “no quadra”, atès que la societat ornitològica, que de fet s’anomenava Verdú, sense consonant final, va néixer als anys trenta.

Victòria aclaparadora de Verdum el 2013

Ara bé, si l’Arxiu Històric evita posicionar-se a favor d’una opció o l'altra tot i aportar proves documentals a favor de l’acabat amb ‘m’, qui si es posiciona a favor d’aquesta opció és Yoyi Álvarez, històrica activista veïnal de Verdum, que en declaracions a ElNacional.cat recorda que a l’associació veïnal del barri, que anteriorment havia dirigit, “hi havia les dues denominacions”, perquè “l’Ajuntament feia servir el nom amb ‘n’ perquè creien que s’identificava amb la batalla, i la gent del barri deia que venia de l’ocell, el verdum, el ‘verderón’ en castellà”. Per això ja es va impulsar una primera consulta informal el 2013 on els favorables al Verdum van imposar-se per 189 vots als defensors de Verdun, que van obtenir només 18 suports.

Yoyi Álvarez, activista veïnal de Verdum, amb ‘m’: “El que volem és que el barri tingui un nom definitiu i que tothom l’escrigui igual”

“Finalment, l’Ajuntament s’ha implicat”, celebra Álvarez, que apunta que la campanya “no és per canviar el nom, sinó per ratificar i confirmar el nom del barri, amb ‘n’ o amb ‘m’, i per fer-ho cal una votació registrada”. “El que volem és que el barri tingui un nom definitiu i que tothom l’escrigui igual”, insisteix Álvarez, que es proclama defensora del nom amb ‘m’ final: “Per descomptat, les entitats ja fa temps que utilitzem el nom de Verdum, amb ‘m’”. Per això mateix, l’activista reclama que el resultat de la votació, sigui quin sigui, “sigui vinculant”.