Tal dia com avui de l’any 1916, fa 105 anys, en el context de la I Guerra Mundial (1914-1918), acabava la Batalla de Verdun, que s’havia iniciat deu mesos abans (21 de febrer) i que s’havia saldat amb 286.000 morts i 412.000 ferits. En aquella batalla es van enfrontar l’exèrcit francès, comandat pel mariscal Petain; i l’exèrcit alemany, dirigit pel general Falkenhayan. A l’exèrcit francès hi van combatre un grup de voluntaris catalans que, segons les fonts, oscil·larien entre els 1.000 i els 12.000 efectius. Mai s’ha pogut aclarir el nombre exacte de catalans que van participar en aquella batalla, en bona part a causa del secretisme francès, però algunes investigacions recents situen la seva participació en uns 1.000 combatents.

En qualsevol dels casos, el que sí que està fora de qualsevol dubte és que a Verdun —la batalla més llarga i mortífera de la I Guerra Mundial— van morir centenars de combatents catalans. No tan sols els voluntaris procedents del Principat, sinó també una gran quantitat de soldats de lleva originaris de la Catalunya Nord. Actualment, moltes localitats de les comarques ultrapirinenques catalanes, tenen monuments commemoratius als fills del poble morts en aquella guerra en general, i en aquella batalla en particular. Tampoc —també a causa del secretisme francès— hi ha un càlcul exacte del total de catalans (del Principat i de les comarques ultrapirinenques) morts en aquella batalla, però és segur que devien ser centenars o milers.

Conclòs el conflicte mundial (1918), el Comitè de Germanor de Voluntaris Catalans (l’organisme que havia articulat la participació dels combatents procedents del Principat) va mantenir diverses reunions amb els dirigents del govern francès, amb l’objectiu d’obtenir el reconeixement al seu sacrifici. En aquest punt és important recordar que els voluntaris catalans s’havien allistat a l’exèrcit francès (que representava els valors de la república i de la llibertat, contraposats amb els contravalors de la monarquia i l’autoritarisme de l’Alemanya de l’època); amb el propòsit d’internacionalitzar les reivindicacions nacionals catalans. Però el govern francès del primer ministre Clemenceau mai va reconèixer l’aportació catalana a la victòria francesa.