Els veïns de Gràcia de la zona on es troba el Casal Popular Tres Lliris han demanat al Tribunal Constitucional la reobertura de la causa contra l’Ajuntament de Barcelona per la cessió del casal. La causa afecta Eloi Badia, exregidor de Barcelona, diputat de Sumar i candidat de Sumar Comuns a les eleccions catalanes del proper 12 de maig, on va de número 1 per Girona. El maig de 2022, el titular del jutjat d’instrucció 27 de Barcelona va acceptar investigar Eloi Badia, que en aquell moment era regidor d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica i del districte de Gràcia, i quatre tècnics per suposadament “haver cedit a dit” un local a Gràcia a una associació juvenil, segons recollia una querella d’una comunitat de propietaris del barri, i que “provoca molts problemes de convivència”.
La denúncia els acusava de prevaricació i malversació de fons públics perquè l’adjudicació es va fer sense concurs públic. També es queixaven de les molèsties que ocasiona aquest local. Més tard, el febrer de 2023, el jutjat va decidir arxivar la querella. El local, ubicat al carrer de Torrent de l’Olla, és propietat de l’Ajuntament de Barcelona, que el setembre del 2017 el va cedir a l’Associació de Joves de Gràcia. El magistrat instructor va concloure que el concurs públic no era necessari ja que l’ús del local és social i no pas comercial. La interlocutòria judicial recordava que la llei permet l’ús gratuït i sense concurs de locals públics destinats a usos socials per part d’entitats sense ànim de lucre.
Recurs d'empara
Ara els veïns han demanat empara al TC i reclamen la reobertura de la causa que es va arxivar fa un any. Segons ha pogut saber Crónica Global, el recurs d'empara denuncia que "la justícia convencional ha vulnerat el dret a la tutela judicial efectiva dels residents que viuen al costat del Casal Popular Tres Lliris". Els advocats dels denunciants defensen que els veïns conviuen amb soroll i "impunitat de la casa okupada" i recorden al TC que la causa es va arxivar i que l'Audiència Provincial de Barcelona en va confirmar el sobreseïment, tot i que va precisar que havia de ser "provisional".
L'advocat dels residents de la zona, José Ramón Sorní, al·lega que hi va haver "vulneració d'un dret fonamental", "el de qualsevol ciutadà a rebre empara judicial justa". Segons considera el lletrat, hi ha aquesta vulneració perquè el jutjat inicial (el 27 de Barcelona) "no va practicar cap diligència tot i les abundants proves que va aportar la part denunciant". Els denunciants subratllen que el districte de Gràcia, que va presidir Eloi Badia entre 2015 i 2019, va cedir els baixos de l'antiga Comissaria de la Policia Nacional a Gràcia al col·lectiu okupa. Els veïns protesten perquè asseguren que l'aleshores regidor els hi va adaptar l'espai i els hi va permetre impagar el cànon pactat amb l'ajuntament. A més, tal com recorda el digital, "quan es va dictar ordre de precinte per sorolls i incompliments, el seu gerent de districte, Rufino García, va suspendre aquesta ordre i el regidor ho va justificar amb l'argument d'evitar un conflicte".
Badia va afirmar al jutge que la cessió directa del local complia la legalitat
Quan Eloi Badia va declarar davant el jutge per aquest cas el setembre de 2022, va defensar que la cessió directa i sense concurrència pública havia seguit el procediment legal que es realitza des de l’Ajuntament amb entitats sense ànim de lucre i que demostrin un projecte social, segons fonts judicials. Va detallar que en aquell moment l’Ajuntament de Barcelona tenia cedits 210 locals de forma directa en convenis amb entitats de diferents barris de Barcelona i 341 de locals, titularitat del Patronat Municipal de l’Habitatge, com el de Gràcia.