Del total d'establiments dedicats a l’alimentació a la ciutat de Barcelona, un 62,2%  (4617 establiments) es consideren punts de venda d'aliments saludables, mentre que un 38,8% (2923 establiments) es classifiquen com a punts de venda on el predomini de l'oferta és menys saludable, segons es desprèn d’un informe presentat per l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) en el marc de la jornada Entorns alimentaris locals: com influeixen en la dieta i la salut de la població.

L’informe radiografia l'oferta d'alimentació a la ciutat de Barcelona i es fa ressò també de l’augment de l’oferta d'alimentació ecològica a la ciutat, que ha crescut un 38% entre el 2016 i el 2019, segons recull l’ACN, que representen un 10,7% del total a la ciutat si als establiments s'hi sumen iniciatives ciutadanes, com cooperatives i grups de consum. D'acord amb els estudis, els principals factors que expliquen l'augment de l’alimentació ecològica són les preocupacions per a la salut, la idea que els aliments orgànics són més naturals i també la consciència ambiental, el benestar dels animals o donar suport a la producció local.

Alimentació poc saludable

Pel que fa als criteris respecte si el menjar és saludable o no, l'IERMB apunta que els autoserveis són la categoria més present entre els punts de venda amb predomini d'aliments no saludables i representen un 18,1% de l'oferta total. La segona categoria són els establiments de menjar per emportar-se més petits on es ven menjar ràpid, com ara hamburgueses, frànkfurts, pollastre fregit, pizza o kebab.

 

 

La disponibilitat d'aliments no saludables en aquest tipus d'establiments de baixa i molt baixa qualitat, és més elevada a Ciutat Vella, l'Eixample i als barris turístics dels districtes de Sants-Montjuïc i Gràcia. El 2019 Barcelona tenia 1.358 establiments d'autoservei considerats d'oferta no saludable.

Gràcia i les Corts, els més ecològics; Ciutat Vella, el que menys

L'oferta ecològica ha crescut de forma desigual segons els districtes. Es concentra principalment a l'Eixample, Gràcia, Sant Martí, Sants-Montjuïc i Sarrià-Sant Gervasi. On té menys presència és a Ciutat Vella. Tot i això, és a les Corts (16%) i a Gràcia (14%) on es troba la proporció més elevada de comerços alimentaris amb producte ecològic respecte del total. A Ciutat Vella, aquesta oferta representa el 4% de la globalitat.

Els estudis mostren també que els barris amb percentatges elevats de població en risc de pobresa és on la diversitat d'oferta ecològica és més baixa. Per tant, es conclou que la posició socioeconòmica influeix en la diversitat d'oferta de producte fresc ecològic. També s'observa que tant la densitat de població com la densitat d'allotjaments hotelers afavoreixen aquesta tipologia de comerços saludables.

 

Imatge principal: El frànkfurt és un dels aliments considerats no saludables / Pixabay