El 12 de febrer, dia de Santa Eulàlia, Barcelona començarà les activitats com a Capital Mundial de l’Arquitectura, que serà el gran esdeveniment que protagonitzarà la ciutat durant aquest any 2026. La programació inclou més de 1.500 activitats fins al mes de desembre, inclós, com a moment culminant, la celebració del Congrés Mundial d'Arquitectura de la Unió Internacional d'Arquitectes (UIA), una trobada de professionals del sector que se celebrarà del 28 de juny al 2 de juliol. Ara bé, un dels aspectes d’aquesta capitalitat és la voluntat de fer arribar la celebració a tots els punts de la ciutat i precisament per això, a més d’una seu central, està previst que hi hagi deu subseus, una per cada districte.

Així, des de mitjan febrer a mitjan desembre, cada districte de Barcelona esdevindrà durat un mes l’espai de referència de la Capital Mundial de l’Arquitectura. L’objectiu és donar a conèixer no només les particularitats arquitectòniques i urbanístiques de cada districte, sinó també el seu ritme vital, el seu paisatge urbà i la seva identitat social. A través d’activitats repartides en centres cívics, museus, biblioteques, mercats, places i carrers, la programació connectarà l’arquitectura amb la vida quotidiana dels barris i permetrà descobrir realitats sovint invisibilitzades. Per a cadascun dels deu districtes de Barcelona s’ha dissenyat un programa de mà individualitzat. A continuació repassem aquestes seus i les seves singularitats arquitectòniques.

La seu central: Antiga Editorial Gustavo Gili

La seu central de la Capital Mundial de l’Arquitectura s’ubicarà a l’antiga seu de l’editorial Gustavo Gili, ubicada a l’interior d’illa del carrer Rosselló, 87 i adquirida per l’Ajuntament de Barcelona a finals del 2021. Aquest edifici, una important mostra del racionalisme català del 1960 farà les funcions de quarter general de la capitalitat, i a més, acollirà una gran maqueta de Barcelona a partir del mateix 12 de febrer. En tot cas, el més important és que aquesta vinculació amb l’arquitectura no serà puntual per a la celebració d’aquest esdeveniment d’abast mundial, sinó que serà part del llegat que deixarà.

Façana principal i detall de l'escala interior de caragol de la seu de l'editorial gustavo Gili / Fotos: AjBCN

Efectivament, tal com va anunciar l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, en la presentació del calendari d’activitats, es preveu que la seu de la Gustavo Gili, que inicialment havia de ser Centre de Cultura i Educació de Barcelona, serà la futura Casa de l’arquitectura de Barcelona, una seu permanent destinada a l’arquitectura gestionada per la Fundació Mies van der Rohe, que s'hi traslladarà un cop acabat el certamen. Per tant, aquest símbol del racionalisme català del segle XX -junt amb altres edificis com el Canòdrom de la Meridiana, ara reconvertit en Ateneu d'Innovació Digital i Democràtica, precisament on es va fer la presentació de les activitats- quedarà definitivament vinculada a l’arquitectura.

Eixample: Centre Cívic el Fort Pienc (febrer)

La programació per districtes començarà a l’Eixample el mes de febrer, i ho farà amb el Centre Cívic del Fort Pienc com a seu principal. Es tracta d’un equipament cultural, dinàmic i obert, situat al barri del mateix nom situat en un edifici modern que ofereix un gran ventall de serveis i activitats culturals per a tothom: infants, adults i gent gran. Tota l’illa on se situa el centre cívic va ser construïda el 2003, segons un disseny de l’arquitecte Josep Llinàs Carmona, atenent les reivindicacions de l’Associació de Veïns del Fort Pienc, que reclamava específicament la construcció d’un centre cívic, entre altres equipaments, en aquests terrenys, en el marc d’un conjunt multifuncional on, a més del Centre Cívic, hi ha una biblioteca, una escola de primària, una escola bressol, una residència d’avis, una residència d’estudiants i un mercat municipal.

El Centre Cívic el Fort Pienc està situat en un conjunt multifuncional que també inclou biblioteca, escola de primària, escola bressol, residència d’avis, residència d’estudiants i mercat municipal Foto: AjBCN

Les Corts: Centre Cívic Joan Oliver 'Pere Quart' (març)

El districte de les Corts centrarà les activitats del mes de març de la Capital Mundial de l’Arquitectura i ho farà amb seu al Centre Cívic Joan Oliver Pere Quart, situat al carrer del Comandant Benítez, 6. Es tracta d’un centre municipal inaugurat el maig de 1999 i dedicat a la difusió cultural al districte de les Corts. La seva especialitat és la innovació social, treballada de manera transversal en els diferents àmbits d'actuació que disposa el centre. Participació, inclusió, emprenedoria, hibridació de disciplines, treball conjunt entre diverses comunitats i sostenibilitat són algunes de les temàtiques principals en què s'enfoca aquesta especialització.

Sala del Centre Cívic Joan Oliver 'Pere Quart' / Foto: AjBCN

Sants-Montjuïc: La Lleialtat Santsenca (abril)

El mes d’abril tindrà com a districte destacat el de Sants-Montjuïc, amb la seu situada a La Lleialtat Santsenca, una de les primeres cooperatives de consum de l'aleshores municipi independent de Sants. L’entitat data del 1891, però la seu, situada al carrer Olzinelles número 31, és posterior, del 1928. Després de diversos canvis d’ús, inclosa una fàbrica de torrons i una ocupació, des del 2018 i com a resultat d’un llarg procés de lluites i reivindicacions col·lectives, La Lleialtat Santsenca és un equipament municipal de gestió comunitària del barri de Sants dedicat al foment de la cultura, el veïnatge i la cooperació.

Edifici de La Lleialtat Santsenca, situada al carrer Olzinelles de Sants / Foto: Enric

Nou Barris: Antic Institut Mental de la Santa Creu (maig)

El mes de maig centrarà les seves activitats en el districte de Nou Barris, amb la seu del districte com a espai principal. Aquest edifici és el que queda de l’Institut Mental de la Santa Creu, l’antic hospital psiquiàtric de la ciutat construït entre 1885 i 1915 amb disseny de l’arquitecte Josep Oriol i Bernadet, que originalment era un gran complex hospitalari del que avui només en queda una petita part, després que la construcció d’edificis residencials primer i de nous equipaments i el parc Central de Nou Barris posteriorment ocupés la part que ja ha desaparegut. Entre les parts supervivents destaquen tres pavellons originals, ocupats, a més de per la seu del districte, la Biblioteca de Nou Barris i la comissaria de districte de la Guàrdia Urbana.

La seu del districte de Nou Barris s'ubica en els pavellons supervivents del gran complex de l'Antic Institut Mental de la Santa Creu / Foto: Carlos Baglietto

Horta-Guinardó: Casa de les Altures (juny)

Horta-Guinardó protagonitzarà la programació del mes de juny, amb la Casa de les Altures com a punt principal. Actualment, aquest edifici fa les funcions de seu del districte, però s’ubica en l’anomenada Casa de les Altures, un sorprenent palau d’estil neomudèjar integrat en el Parc de les Aigües -un gran dipòsit d’aigua per abastir la ciutat-, construït el 1890 com a residència de l'enginyer director de la Societat General d'Aigües de Barcelona, que gestionava el parc. El nom de l’edifici prové del fet que contenia motors elevadors d’aigua i a causa del seu estil, el seu pati interior recorda els palaus andalusins. L’any 1984 va passar a ser de propietat municipal i el 1990 va recollir un premi FAD per la seva rehabilitació integral.

La Casa de les Alturas, de sorprenent estil neomudèjar, és la seu del districte d'Horta-Guinardó / Foto: Carlos Baglietto

Sant Martí: Oliva Artés (juliol i agost)

Per als mesos d’estiu, la Capital Mundial de l’Arquitectura se centra en el districte de Sant Martí i ho farà a través d’un equipament que és mostra del seu passat industrial, la seu Oliva Artés del Museu d’Història de Barcelona, antiga fàbrica situada al complex del parc del Centre del Poblenou. En aquest espai es pot visitar l’exposició permanent Interrogar Barcelona. De la industrialització al segle XXI, que examina la trajectòria de Barcelona des del segle XVIII fins als nostres dies i que l’encara des d’angles diferents com el treball, la demografia, la immigració, els conflictes socials, el territori o el desenvolupament industrial.

Interior de l'antiga fàbrica Oliva Artés, actualment part del Museu d'Història de Barcelona / Foto: AjBCN

Sarrià-Sant Gervasi: Dipòsit d’aigües del Rei Martí (setembre)

Sarrià-Sant Gervasi serà el protagonista del mes de setembre i ho farà amb una seu ubicada amb un dels espais més singulars i desconeguts de la ciutat, el Dipòsit d’aigües del Rei Martí. Situat al carrer Bellesguard, 14, al barri de la Bonanova, es tracta d’una gran cisterna d’aigua que va quedar en desús el 1968 i oblidada fins que el 2015 va ser completament restaurada. Ara bé, després d’aquesta restauració i fins al dia d’avui, tret de visites guiades i actes esporàdics, no se li havia trobat cap ús, de manera que aquesta condició de seu de la Capital Mundial pot ser una bona ocasió per repensar el seu futur.

Exterior i interior del sorprenent Dipòsit d'aigues del Rei Martí / Fotos: Adrià Goula

Sant Andreu: Canòdrom (octubre)

El districte de Sant Andreu centralitzarà les activitats del mes d’octubre, i ho farà amb una seu especialment destacable, el Canòdrom, una instal·lació projectada per a les curses de llebrers que és, juntament amb la Gustavo Gili, una de les joies racionalistes de Barcelona. Construït el 1963, va fer la funció de canòdrom fins al 2006, i des del 2020 és la seu de l'Ateneu d'Innovació Digital i Democràtica, centrat en la promoció, foment i formació en tecnologies obertes, democràcia i feminismes. La recuperació de l’edifici ha anat acompanyada de la reurbanització de la plaça, on encara es pot reseguir el traç de l’antiga pista de curses canines.

Exterior i interior del Canòdrom, joia racionalista de Barcelona / Fotos: AjBCN - Vicente Zambrano González

Gràcia: Seu del districte (novembre)

El mes de novembre l’acció es traslladarà a Gràcia, amb la seu del districte com a seu principal. Aquest edifici, situat a la plaça de la Vila de Gràcia, havia fet les funcions d’ajuntament del municipi independent de Gràcia fins a la seva agregació a Barcelona l’any 1897. Construït a mitjans de segle XVIII, va ser reformat el 1905, data de la qual prové la façana actual, que va substituir l’original i que inclou elements modernistes. Entre 1986 i 1987, els arquitectes Jordi Balari i Albert Bastardes van reformar novament l'edifici, que està catalogat com a bé cultural d'interès local.

La seu del districte havia estat l'Ajuntament de Gràcia / Foto: Montse Giralt

Ciutat Vella: Mercat del Born (desembre)

L’últim mes de l’any portarà la capitalitat mundial de l’arquitectura al districte de Ciutat Vella, amb una seu que és un espai força conegut i transitat, el Mercat del Born, actualment adscrit al Museu d’Història de Barcelona, i que a més de ser un bon exemple de l’arquitectura del ferro de finals del segle XIX, acull el jaciment arqueològic de les restes de la Ribera enderrocada pels borbons després de la derrota catalana del 1714. Obra de Josep Fontseré, va fer les funcions de mercat entre 1876 i 1971 -des del 1951 com a majorista de fruites i verdures. Des del 2013 és un centre d’interpretació històrica centrat en la Barcelona del 1714.

El Mercat del Born està actualment integrat al Museu d'Història de Barcelona / Foto: Carlos Baglietto
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!