L’Eix Verd del carrer Consell de Cent de Barcelona, la part més visible de la implantació del model Superilla al districte de l’Eixample i impulsat en l'anterior mandat, encapçalat per Ada Colau, podria haver de tornar a la situació anterior un cop el Jutjat Contenciós Administratiu número 5 de Barcelona ha sentenciat en contra de l’aprovació de l’eix verd i obliga a “retornar les actuacions en l’estat en què es trobaven amb anterioritat a la seva aprovació” en estimar el recurs interposat per la Unió d’Eixos Comercials Turístics de Barcelona (Barcelona Oberta). En la sentència, la jutge valora que l’aprovació de les obres van suposar una modificació del Pla General Metropolità sense que s'hagués seguit el procediment establert per modificar-lo. Malgrat la sentència, però, les obres ja estan finalitzades.
A l’espera que l’Ajuntament de Barcelona es pronunciï sobre el cas, que probablement ho farà aquest mateix dijous a la tarda, el fet és que el contingut de la sentència imposa l’obligació de tornar a restituir l’estat del carrer Consell de Cent previ a les obres de conversió en Eix Verd, un fet que suposaria una nova inversió per desfer primer les obres actuals i després tornar a asfaltar el carrer i recuperar els carrils oberts al trànsit. En tot cas, la sentència no és ferma, ja que l’Ajuntament de Barcelona pot interposar un recurs d’apel·lació en un termini de quinze dies que haurà de resoldre la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Barcelona Oberta, juntament amb Foment del Treball ha subratllat, per mitjà d’un comunicat, que l’Ajuntament de Barcelona “va actuar malament, i que des de la societat civil es va demanar prudència amb aquestes actuacions”. Per això afirmen que la sentència indica que “la planificació de les superilles de Barcelona s’efectua amb total independència del planejament urbanístic i no es respecta el Pla General Metropolità”. “Entenem que aquesta sentència i les motivacions poden tenir elements comuns de consideració a altres reurbanitzacions que s’estan duent a terme a la ciutat, com és el cas de la reforma de la Via Laietana, amb efectes coneguts en la mobilitat”, assegura la mateixa entitat.
Pluja de querelles
De fet, la de Barcelona Oberta és una més de les diverses querelles presentades contra la implantació de la Superilla de l’Eixample, entre les quals també destaquen la que va presentar l'arquitecte en cap de Pasqual Maragall, Josep Antoni Acebillo, contra l’aleshores alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i la seva tinenta d'alcaldia d'Urbanisme, Janet Sanz, per un delicte urbanístic i un altre de malversació per les superilles o eixos verds de l'Eixample. Amb 27 pàgines, l'escrit també estava signat pels advocats Francesc Jufresa i Ferran Grasas i es va presentar pocs dies després que la Fiscalia va arxivar les denúncies interposades pels mateixos querellants i la plataforma Salvem Barcelona.
En aquella querella, Acebillo reclamava la paralització cautelar de les obres de les superilles per "evitar la plena consumació" dels delictes que considerava que s'estaven cometent i els perjudicis que es poden arribar a causar —xifrats en més de 100 milions d'euros—, tot remarcant que es tractava "d'una infracció normativa manifesta de la llei del sòl que pot tenir efectes devastadors" tant per a particulars com a comerços en general, fins al punt de generar "problemes d'accessibilitat als mateixos domicilis de serveis bàsics". També afectaria l'erari públic, "perquè només el concepte d'arrencat de l'asfalt i la seva eventual reposició" suposaria una despesa de 100 milions d'euros.