A principis de l’any 2017, un grup de veïns del Barri Gòtic aglutinat a l’entorn de l’espai social La Negreta va donar forma al col·lectiu Resistim al Gòtic, amb la intenció d’articular una lluita veïnal contra una de les principals xacres del centre de Barcelona, la manca d’habitatge. A partir del principi que l’habitatge és un dret -avalat per l’article 47 de la Constitució Espanyola-, el col·lectiu ha arribat als cinc anys de vida sense abaixar la guàrdia, perquè els mateixos problemes relacionats amb l’habitatge que van comportar el seu naixement continuen, malauradament, vigents. I potser han crescut amb el pas dels anys. 

Anteriorment a la constitució de Resistim al Gòtic, el mateix espai social La Negreta acollia una assessoria jurídica que orientava els afectats per la manca d’habitatge, però, com relaten en conversa amb elNacional.cat els membres del col·lectiu Martí Cusó i Mariona Roca, el veïnat es va adonar que calia oferir una resposta més col·lectiva a la problemàtica. “L’assessoria podia donar consells a particulars, però com a veïns vam creure que calia parlar els problemes de forma col·lectiva”. De fet, cada setmana mantenen una assemblea oberta a tots els veïns, els de sempre i els nouvinguts, on les cares van canviant però els problemes romanen.

70 per cent en règim de lloguer

El Barri Gòtic, en estar situat al centre de Barcelona, és a dir, en una zona de fort caràcter històric, un parc d’habitatges molt envellit i una turistificació molt superior a la d’altres zones, té una casuística molt específica. Per començar, un 70 per cent dels veïns viuen en règim de lloguer, molt per sobre de la mitja de Barcelona, situada a l’entorn del 30 per cent. Els fenòmens de la gentrificació i l’especulació comporten que un dels eixos de Resistim al Gòtic sigui la lluita contra els desnonaments, molts d’ells provocats per “rescissions de contractes”, tot i que també n’hi ha per “ocupacions d’habitatges”.

col·lectiu Resistim al Gòtic vivienda assemblea pancarta edificio tapiado ocupación okupa - Sergi Alcàzar

Edifici amb pancartes contra els desnonaments a la plaça de George Orwell / Sergi Alcàzar

En línia amb altres col·lectius similars, com els Sindicats de Llogateres i la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), però circumscrits a les especificitats del Gòtic, el col·lectiu es proposa “crear vincles entre les persones afectades” amb Resistim al Gòtic com a nexe en comú que permet “anar adquirint coneixement”. En aquest sentit, els membres del col·lectiu es reivindiquen com a espai que pot posar en comú “gent amb casos similars” i ajudar els més desprotegits, com els migrants sense papers: “Si no tenen papers estan exclosos de tot, són els més vulnerables, ni tan sols poden accedir a les ajudes de la Taula d’Emergència”.

L’ocupació com a “opció legítima”

Per tot plegat, Resistim al Gòtic no s’oposa frontalment a l’ocupació d’habitatges malgrat marcar línies vermelles com el rebuig a ocupar pisos de petits propietaris: “L’ocupació és una opció legítima”, asseguren, per afegir que “quan el pis ocupat és d’un fons voltor, negociem per aconseguir un lloguer social”. “L’ocupació l’entenem com una via per arribar a lloguer social i qui ocupa és gent en situacions d’emergència”, es justifiquen, això sí, marcant diferències amb les màfies d’ocupació i amb els narcopisos. “Sempre advertim a la gent que ve a l’assemblea que no comprin claus a màfies, perquè l’objectiu és treure la gent de la cadena d’ocupació i venda de claus”. A més, recorden que en alguna ocasió també han rebut algun petit propietari amb el pis ocupat: "També hi parlem per trobar solucions i els diem que sobretot no truquin a Desokupa, perquè només els trauran els diners”.

col·lectiu Resistim al Gòtic vivienda assemblea pancarta cap veïna fora del barri - Sergi Alcàzar

Membres del col·lectiu amb una pancarta a favor de l'habitatge al barri / Sergi Alcàzar

A més, asseguren que el turisme ha tingut diversos efectes negatius, començant pel fet que actua com a “agent catalitzador”, ja que genera un augment de valor que comporta atracció d’inversors. Però encara hi ha més, perquè asseguren que la construcció de nous hotels ha comportat “l’expulsió de veïns”. “Convertir un edifici sencer en un hotel comporta expulsar els veïns”, adverteixen. Finalment, la crisi del sector turístic a causa de la pandèmia ha sumat un altre efecte advers, perquè el monocultiu en un sol sector econòmic ha generat molt atur entre el veïnat.

"Que la gent es pugui quedar al barri"

Per a Resistim al Gòtic l’objectiu final és que “la gent es pugui quedar al barri”, i en aquest aspecte recorden que els darrers anys ha marxat molta gent i la xarxa comunitària ha quedat tocada” a causa d’una “gentrificació i turistificació brutals”, als quals s’ha afegit la centralitat del barri i “l’interès especulatiu”. De fet, lamenten que en l’actual marc legislatiu, el “sòl estigui liberalitzat, perquè es converteix en un mecanisme d’acumulació de capital” i per tot plegat el que demanen és que l’habitatge es consideri “com un dret, no com un bé amb el qual pots fer negoci”. Mentre això no canviï, sostenen, seguiran defensant el dret a un habitatge digne per tothom.  

col·lectiu Resistim al Gòtic vivienda assemblea pancarta - Sergi Alcàzar

Resistim al Gòtic organitza assemblees setmanals a l'espai social La Negreta / Sergi Alcàzar

De moment, i com a valoració dels cinc anys de vida, el balanç és que s’ha fet molta feina, però que la situació “continua sent molt dura i precària”, amb tot, defensen que s’ha pogut crear “un espai comunitari d’ajuda i s’han tractat centenars de casos. “Tothom al barri ens coneix i sap que si té un problema pot venir”, conclouen.