L’Ajuntament de Barcelona ha presentat aquest dijous al matí el Pla estratègic de polítiques de memòria de l'Ajuntament 2026-2030, un full de ruta que busca reforçar una memòria històrica plural, inclusiva i transformadora a la ciutat i a centres com l'antiga presó Model i el castell de Montjuïc. Aquest pla estratègic, emperò, s’ha guanyat el rebuig immediat d’entitats memorialistes, que per mitjà d’un comunicat han denunciat la “manca de voluntat i valentia política” i li han retret que no figurin com a eixos d’actuació preferent la conversió de la prefectura de la Via Laietana i la Presó de la Trinitat en espais de memòria.
Seguint la successió dels esdeveniments, aquest matí la tinenta d’alcaldia de Drets Socials i Memòria Democràtica, Raquel Gil, ha presentat des de l’antiga presó Model un pla estratègic que aposta per una memòria orientada a defensar els drets humans i prevenir regressions democràtiques: "No es poden defensar els valors democràtics sense tenir una mirada a la memòria", ha assenyalat Gil, que ha defensat el document com un pas per a convertir Barcelona en referent europeu en polítiques públiques de memòria democràtica mitjançant un model transversal i capaç d'integrar patrimoni, educació, espai públic, cultura, tecnologia i participació comunitària.
El text s'ha elaborat gràcies a un procés col·lectiu i participatiu, amb diferents entitats memorialistes, centres d'investigació, col·lectius ciutadans i equipaments municipals que han aportat la seva experiència, coneixement i sensibilitat. El pla, que compta amb una inversió inicial de 6,7 milions d'euros, s'articula entorn de tres grans eixos: la preservació del patrimoni i la reparació, la difusió del coneixement històric i la construcció d'una memòria plural i inclusiva. Pel que fa al primer eix, destaca la creació del Centre Memorial de la Model, que convertirà la Galeria 4 de l'antiga presó en un espai de referència sobre memòria històrica i drets humans i la posada en marxa d’un Centre d'Interpretació del Terrorisme al Castell de Montjuïc, un espai memorial dedicat al reconeixement a les víctimes del terrorisme i combinarà una exposició permanent amb programes d'investigació, divulgació i activitats educatives.
Rebuig immediat d'entitats memorialistes
Ara bé, un cop conegut el contingut d’aquest pla, diverses entitats memorialistes, entre les quals l’Associació Catalana de Persones ExPreses del Franquisme, la Comissió de la Dignitat, Irídia, Amical Mauthausen i Ca la Dona, han emès un comunicat en què han expressat el rebuig al pla presentat just unes hores abans, apuntant que el document presentat per Gil “no menciona la comissaria de Via Laietana, 43, evidencia mancances estructurals i de criteris vers una política de memòria”, afegint que “ha estat creat sense la participació real del teixit associatiu”.
En aquest comunicat, les entitats lamenten especialment que el pla municipal “no recull la necessitat que la Comissaria de Via Laietana 43 —seu de la Brigada Político-Social durant el franquisme i espai de tortura sistemàtica del règim— i la Presó de la Trinitat es converteixin en espais de memòria”. “Tenint en compte que aquests espais van ser centres de repressió centrals i emblemàtics de la ciutat, la seva absència en el document no pot ser interpretada com un oblit, sinó com una decisió que consideren injustificable en un pla que pretén ser el full de ruta de la memòria democràtica de Barcelona”, afegeixen.