L'actual divisió de Barcelona en deu districtes, vigent des del 1984 i formulada, entre d'altres, pel recentment traspassat Jordi Borja, va suposar crear un nou model d'administració interior de la capital de Catalunya que, d'una banda, s'actualitzava en el marc de la represa democràtica i, de l'altra, reivindicava el llegat dels antics municipis del pla, agregats a Barcelona a partir de finals del segle XIX i en un procés que no culminaria fins a mitjan segle XX, substituint els impersonals nombres romans que s'havien utilitzat anteriorment per definir els districtes per denominacions clares i reconeixibles —Gràcia, Sant Andreu, les Corts…—. La divisió en districtes, ampliada per la definició dels setanta-tres barris oficials adoptada el 2003, configura l'actual organització interna de la ciutat.
Ara bé, enlloc està escrit que aquesta divisió sigui eterna ni inalterable, i més tenint en compte que al llarg de la història recent Barcelona ha canviat la distribució de districtes diverses vegades, sempre amb la voluntat de millorar la gestió i administració de la ciutat. Canviar els límits dels actuals districtes, incloent-ne un de nou, és precisament la proposta que fa Jesús Burgueño, doctor en Geografia per la Universitat de Barcelona, expert en temes relacionats amb la divisió territorial de Catalunya i d’Espanya, toponímia i història de la cartografia. En la recent obra Fites, creus i noms de lloc. Els termes de Barcelona i dels municipis agregats (Ajuntament de Barcelona, 2025), l'autor proposa modificar l'actual repartiment de districtes, redefinint els límits i passant dels deu actuals a onze. Aquest onzè districte, amb permís de Palestina, seria el del Poblenou.
Una proposta amb canvis a la majoria dels districtes
L'obra de Burgueño és, de fet, un ampli estudi sobre les delimitacions territorials de Barcelona i els municipis que s'han anat agregant amb el temps, completament o parcialment, amb un ampli suport cartogràfic i toponímic, centrat principalment en les fites que delimitaven les fronteres municipals, la majoria ja desaparegudes, però és a l'epíleg on l'autor formula la seva proposta de nova divisió dels districtes, sustentada precisament en les aportacions de caràcter històric, social i geogràfic que aporta el gruix del llibre citat, que sovint fa referències a incongruències territorials mai prou ben resoltes i també a localitzacions errònies, amb força discrepàncies entre les administracions responsables.
"No crec que sorprengui ningú, en el marc del present llibre, que l'autor opini que la història plurimunicipal de Barcelona va tenir massa poc pes en la solució adoptada finalment", afirma Burgueño al llibre en referència a l'actual divisió de districtes, per afegir que "en quatre dècades s'han vist moltes transformacions urbanístiques que fan oportú anar pensant en una actualització de les demarcacions establertes". La proposta només manté intactes els actuals districtes de Ciutat Vella i Sants-Montjuïc i preveu canvis en la resta, alguns dels quals serien incloure els barris del Baix Guinardó i Can Baró al districte de Gràcia i la Trinitat Vella a Nou Barris, com també rebatejar Sarrià-Sant Gervasi com a Sarrià, Sant Gervasi i Vallvidrera.
Així seria el nou districte del Poblenou
Ara bé, el canvi més substancial és el que afectaria l'actual districte de Sant Martí, que quedaria dividit en dos: "És lògic que els antics grans municipis de Barcelona restessin dividits en dos districtes cadascun: Barcelona en Ciutat Vella i l'Eixample, Sant Andreu de Palomar en Sant Andreu i Nou Barris. Per què no Sant Martí de Provençals en Sant Martí i el Poblenou", es pregunta Burgueño, que proposa una divisòria entre els dos districtes a la Gran Via, amb tota la part de mar pel nou districte, que incorporaria la porció del Fort Pienc (Eixample) per sota de l'estació del Nord. Per a Burgueño, els barris per sota de la Gran Via tenen una "personalitat diferenciada", que es demostra en el fet que cinc dels sis barris actuals "inclouen la referència al Poblenou en la seva denominació".
En aquesta singular proposta, el costat muntanya de la Gran Via seria per a un districte de Sant Martí retallat, però que creixeria amb incorporacions importants: el barri de la Sagrada Família, actualment a l'Eixample, però històricament pertanyent a Sant Martí, i parts de Navas i la Sagrera, que deixarien de formar part de Sant Andreu. També el complex de l'Hospital de Sant Pau s'incorporaria a aquest nou districte de Sant Martí. Tot plegat suposaria que Sant Martí passaria d'una dimensió de 10,41 km² a 5,33 km², i d'una població de 253.000 habitants a 212.000, mentre que el nou districte del Poblenou tindria 7 km² i 123.709 habitants. El llibre inclou un plànol amb aquesta proposta.
Un llibre que reflecteix la Barcelona plurimunicipal
Més enllà d'aquesta proposta de replantejament territorial, l'obra Fites, creus i noms de lloc' és un compendi de la història plurimunicipal de Barcelona que recull el procés de creació de la gran Barcelona actual a través dels canvis en els límits, però no a través de la història política i social de les agregacions, com és habitual en aquesta temàtica, sinó abordant els canvis topogràfics i l'empremta que n'ha quedat a través de fites i creus de terme. Burgueño ho fa, a més, a partir d'una vasta documentació, important suport cartogràfic i una exposició mil·limètrica —potser massa acadèmica pel públic general— de les variacions que hi ha hagut al llarg del temps.
Un altre valor a destacar és l'abast global de l'obra, que no deixa de banda les agregacions menys conegudes, al contrari, les reivindica. És aquest un punt important en la història de les agregacions, que sovint es limiten a les dels municipis del pla —les Corts, Gràcia, Sant Andreu de Palomar, Sant Gervasi de Cassoles, Sant Martí de Provençals i Sants el 1897, Horta el 1904 i Sarrià el 1921—, oblidant les altres agregacions parcials —l'Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet i fins i tot el Prat de Llobregat—, així com les agregacions prèvies de Vallvidrera i Santa Creu d'Olorda, i també els intents d'agregació o desagregació entre diferents sectors dels antics municipis, com el del barri del Taulat respecte de Sant Martí, que estaria en l'origen de la proposta d'un onzè districte per al Poblenou.