Una ullada a un mapa del terme municipal de Barcelona permet observar que a la part del districte Sarrià - Sant Gervasi hi ha una zona que pertany a la ciutat però que està separada per territori que no en forma part. És el que s’anomena un enclavament, és a dir, un espai físic que està envoltat per territori al qual no pertany administrativament -segons el punt de vista de pertinença, també es pot anomenar ‘exclavament’-. Aquests poden ser internacionals, com el conegut cas de Llívia, però també poden tenir rangs menors, com provincial, comarcal o municipal. I a Barcelona n’hi ha un d’aquests, l’enclavament de la Santa Creu d’Olorda, que forma part de la capital catalana però per accedir-hi cal sortir, primer del municipi.
A dalt, mapa del districte de Sarrià-Sant Gervasi, on s'aprecia l'enclavament, separat territorialment de la resta de Barcelona. A baix, detall de l'entrada de l'ermita de Santa Creu d'Olorda / Foto: Vicente Zambrano González - AjBCN
En concret, per arribar a la Santa Creu d’Olorda cal travessar alguns dels tres termes municipals següents, els de Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat o Sant Cugat del Vallès. De fet, la carretera que hi porta des de Barcelona, la BV-1468, passa en alguns punts pels termes de Sant Feliu i Sant Cugat abans de tornar a entrar a Barcelona per la Santa Creu d’Olorda. Ara bé, per què existeix aquesta curiositat en el terme municipal de Barcelona? Doncs es tracta d’una herència que ve dels temps de l’agregació de Sarrià que, a més, històricament ha comportat un cert contenciós amb Molins de Rei.
Una mica d’història
La Santa Creu d’Olorda és un territori d’uns 2 km² que forma part del districte de Sarrià - Sant Gervasi dins del barri administratiu de Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes. El seu principal al·licient és l’existència de l’ermita que dona nom a aquest espai, envoltada d’una zona de passeig i estada i complementada per un restaurant, tot dins l’entorn del Parc Natural de Collserola. L’actual existència de l’enclavament té una explicació històrica que es remunta al 1820, quan es va conformar el municipi de Santa Creu d’Olorda, que va mantenir la independència fins al 1916, any en que el terme municipal va ser dividit entre els municipis veïns, és a dir, Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat i Sarrià, que es va quedar amb la porció que inclou l’ermita. I de retruc, quan l’any 1921 Sarrià va ser absorbit per Barcelona, en l’agregació anava inclosa la Santa Creu d'Olorda.
Reclamacions de Molins de Rei
La història, en principi, acaba aquí, però això no impedeix que s’hagin acabat les reclamacions territorials. De la mateixa manera que de tant en tant sorgeix el debat de si Barcelona hauria d’absorbir els pobles de la riba esquerra del Llobregat -l’Hospitalet de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Sant Joan Despí i Sant Just Desvern- o des de l’Hospitalet es reclama el retorn de la seva zona marítima, que va ser traspassada a Barcelona per construir-hi la Zona Franca, des de Molins de Rei algun cop s’ha reclamat l’absorció al seu municipi de la Santa Creu d’Olorda.
Així, l’any 2014 es va arribar a aprovar una moció de l'Ajuntament de Molins de Rei en que, en virtut dels vincles històrics, es va reclamar que Santa Creu d'Olorda formés part del seu terme municipal. La petició, però, no va tenir més recorregut, tot i que almenys, es va aconseguir una petita victòria per a Molins per la via eclesiàstica quan el 2016 es va aconseguir que la gestió de l’ermita passés al bisbat de Sant Feliu de Llobregat amb un mossèn de Molins de Rei com a administrador.
Un segon enclavament va desaparèixer el 2017
El de la Santa Creu d’Olorda és l’únic enclavament existent a Barcelona, però això és així només des del 2017, l’últim cop que la capital de Catalunya va canviar dels seus límits municipals. Fins a aquell any hi havia un segon enclavament, conegut com la Peça de Can Mallol, i situat en territori forestal de Collserola envoltat pel terme municipal de Sant Feliu de Llobregat excepte per la zona nord, que connecta amb Sant Cugat del Vallès. Amb una superfície de 0,15 km², des del 2017 forma part de Sant Feliu, gràcies a un acord entre aquest municipi i el de Barcelona pel qual la Peça de Can Mallol quedava agregada al terme municipal de Sant Feliu i, alhora, una zona propera i adjacent amb Barcelona, “anàloga en dimensions i règim del sòl” quedava segregada del municipi del Baix Llobregat i agregat al del Barcelonès. Un intercanvi de terrenys amb el qual va desaparèixer l’enclavament.
