Barcelona amplia el seu paquet d’habitatge públic després de l’acord entre l’Ajuntament i diverses entitats bancàries. L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha anunciat la incorporació de 255 pisos d’habitatge públic, que se sumen als 200 habitatges cedits per Sareb, més conegut com el ‘banc dolent’.
On són els habitatges
Colau ha plantejat l’ampliació del paquet d’habitatges com la resposta a la pujada dels preus del lloguer, “promoguda per la liberalització de lloguer del govern de l’Estat”. De fet, la majoria dels pisos adquirits es troben a les zones amb més dificultats econòmiques i problemes d’habitatge, com els districtes de Nou Barris, Sant Andreu, Sant Martí o Ciutat Vella.
Com s’han adquirit
L’ampliació del parc social d’habitatge consta de 50 cessions temporals de vuit anys, la compra directa d’habitatges -6 adquirits i 125 en previsió- i el dret de tanteig en 28 pisos, més 46 previstos.
El paper dels bancs
Des dels seus inicis, l’emergència social de l’habitatge ha estat una prioritat del govern d’Ada Colau. El primer moviment de l’Ajuntament va ser instar als bancs a posar en lloguer social els seus habitatges buits, aprofitant la llei contra els desnonaments aprovada pel Parlament el juliol de 2015.
En aquest procediment, segons ha afirmat l’alcaldessa, les entitats que més han col·laborat han estat Sereb i Caixabank mentre que el BBVA “només ha proporcionat 67 per adquirir-se, molt per sota dels 1.000 habitatges buits” de l’entitat a Barcelona.
Els pisos ocupats
El regidor d'Habitatge, Josep Maria Montaner, ha anunciat el Pla d'Intervenció d'Ocupacions amb què es vol regularitzar la situació dels pisos on ja viuen famílies, sempre que compleixin una sèrie de requisits: la situació de vulnerabilitat econòmica, la correcta convivència amb els veïns, l'arrelament al barri, l'escolarització dels menors i els informes de serveis socials. D'altra banda, l'Ajuntament treballarà amb la Guàrdia Urbana i els Mossos d'Esquadra per combatre les xarxes de delinqüents que es lucren amb els pisos ocupats.