Mai t'has preguntat per què el teu carrer es diu així i quan li van posar aquest nom? Els barcelonins que tinguin aquesta inquietud poden consultar-ho amb facilitat gràcies al nou portal web de nomenclàtor que estrena la ciutat. Es tracta d'una eina digital que permet a l'usuari explorar fàcilment amb un cercador el nom oficial, actual i històric dels carrers, places, jardins i espais públics de la ciutat. El web posa a l’abast de la ciutadania les fitxes dels més de 4.600 vials de Barcelona, amb informació detallada, fotografies i context històric dels noms i els canvis de nomenclatura que s'han produït.
Tot i ser un dels webs municipals més consultats per la ciutadania, l’antiga pàgina del nomenclàtor es va fer fa vint anys i des del consistori apunten que calia una renovació funcional per millorar l’accessibilitat de l'eina. Es tracta d'una base de dades històrica i complexa que ara és molt més fàcil i àgil de consultar via internet.
El nou web del nomenclàtor permet descobrir no només l’origen dels noms dels carrers, sinó també la història social, cultural i democràtica que aquests evoquen. La nova plataforma incorpora també informació de la història dels carrers, any d'aprovació, recorregut, fotos i informacions detallades, i també la localització dels vials sobre el mapa de la ciutat. També introdueix l’obtenció de l’acreditació de canvi de nom de carrer per poder fer tràmits.
D'aquesta manera, un veí de la Gran Via de les Corts Catalanes o un passejant encuriosit pot aprendre a través d'una cerca ràpida quina és la històrica institució medieval catalana a la qual fa referència, que originàriament el pla Cerdà la va projectar amb el nom de carrer N —identificada amb una lletra, com tots els carrers horitzontals paral·lels al mar—, que abans del 1900 era el carrer de las Cortes i que durant la dictadura es va anomenar avinguda de José Antonio Primo de Rivera. De la mateixa manera, es pot consultar la història i els canvis de nom de la resta de carrers barcelonins.
Un "mapa de memòria col·lectiva"
Un altre dels apartats del web permet fer consultes i proposar noves denominacions directament a la Secretaria de la Ponència del Nomenclàtor. La introducció d’aquest nou canal suposa una gestió molt més eficient de les comunicacions amb la ciutadania. La ciutadania també hi pot consultar els criteris generals, el procediment d’assignació de noms als espais públics de la ciutat i el funcionament de la Ponència.
La renovació s'emmarca en el Pla estratègic de polítiques de memòria de l’Ajuntament 2026-2030, que volia incorporar al nomenclàtor criteris de memòria democràtica, perspectiva de gènere i visibilització de col·lectius històricament infrarepresentats. "Més enllà de ser una guia urbana, el nomenclàtor és també un mapa de la memòria col·lectiva. Els noms dels carrers reflecteixen els valors, les lluites i els referents que una societat decideix preservar i transmetre a les generacions futures", apunten des del consistori barceloní.
Una renovació del nomenclàtor d'acord amb els nous temps
Els darrers anys, Barcelona ha impulsat una política activa renovació del nomenclàtor amb una perspectiva feminista, que el govern de Jaume Collboni ha promogut per "fer visibles col·lectius i experiències que durant molts anys han quedat fora del relat públic de la ciutat". Així, entre les dues ponències d’aquest 2026, s’han aprovat 21 noves denominacions dedicades a dones representatives de la cultura, la ciència, la filosofia, l’activisme social, el sindicalisme i la política. D'ara endavant, la intenció també és el reconeixement de figures vinculades a les memòries LGTBI.
Entre les noves incorporacions destaquen figures com les escriptores Isabel Clara-Simó, Teresa Pàmies i Anna Maria Moix, o la fotògrafa Colita. La represaliada antifranquista Mercedes Núñez Targa substitueix també al nomenclàtor el nom del falangista Ruiz de Alda en aplicació de la legislació de memòria democràtica. També s'hi incorporen Nativitat Yarza Planas, mestra republicana, primera alcaldessa elegida democràticament a Catalunya; Gerda Taro, pionera del fotoperiodisme de guerra; Mercè Comaposada, cofundadora de l'organització feminista Mujeres Libres; o les filòsofes Hannah Arendt i Simone Weil.