Pere Falqués, més enllà dels bancs-fanals modernistes del passeig de Gràcia

El nom de Pere Falqués i Urpí (Sant Andreu de Palomar, 1849 - Barcelona, 1916) no és dels més reconeguts quan es parla de la Barcelona modernista, i encara menys al costat de noms com els d’Antoni Gaudí, Lluís Domènech i Montaner i Josep Puig i Cadafalch, tot i que va tenir un paper destacat en la configuració de la ciutat de principis del segle XX, ja que a banda de ser autor d’obres prou conegudes, la més cèlebre de les quals són els bancs-fanals modernistes del passeig de Gràcia, va exercir com a arquitecte municipal de la capital de Catalunya entre 1889 i 1916, després d’haver ostentat el mateix càrrec als municipis de Sant Andreu de Palomar (1874-1882) i de Sant Martí de Provençals (1875-1887), a més del d’arquitecte consultor de Badalona (1878-1890).

Aquesta desconeixença es pot pal·liar ara gràcies al llibre Pere Falqués, l’arquitecte municipal de la Barcelona modernista (Àmbit-Ajuntament de Barcelona, 2024), on l’autor, el doctor en Geografia i Història Joan Molet Petit, repassa una vida “consagrada a l’arquitectura”, que es va desenvolupar en un “moment complex de superació dels historicismes a través de l’eclecticisme i el modernisme”, arribant, a través de les seves obres, “a desenvolupar un llenguatge propi, molt més lligat al primer que al segon”, malgrat que entre les seves obres més reconegudes n’hi hagi de marcadament modernistes, com els esmentats fanals del passeig de Gràcia.

En tot cas, en virtut del seu càrrec, Falqués va ser el responsable municipal del que hem acabat coneixent com la Barcelona modernista, és a dir, aquell període en que es van construir les grans obres d’aquest estil, però, així i tot, el llibre de Molet busca anar més enllà d’aquesta simple etiqueta per submergir-se en la trajectòria de Falqués, començant pel desenvolupament de la seva tasca a Sant Andreu, Sant Martí i Badalona, per després detallar les seves intervencions més importants a Barcelona, on no falten projectes que al final no van esdevenir realitat, com diversos dissenys per a la urbanització de la plaça de Catalunya.

Constructor de mercats, fanals i monuments

Un breu repàs per l’obra de Falqués inclou la construcció d’edificis municipals, entre els quals destaquen els mercats. Obra seva són els mercats del Clot i de la plaça de la Unió del Poblenou -que són, de fet, mercats bessons, adaptats cada un als seus respectius emplaçaments-, així com el mercat Maignon de Badalona, i els de Sants i Galvany. També es va ocupar d’edificis administratius, com les actuals seus dels districtes de Sant Martí -l’antiga alcaldia-, i de l’Eixample. Pel que fa als fanals, a més dels del passeig de Gràcia, és autor dels que hi ha al passeig de Sant Joan i els que es van instal·lar inicialment al Cinc d’Oros i que modernament van ser recuperats a l’avinguda Gaudí.

Més obres de Falqués fàcilment identificables són les que formen part del llegat industrial, com la Torre d’Aigües del Besòs i la Central Catalana de l’Electricitat, a l’avinguda Vilanova, així com el monument a Rius i Taulet, al passeig de Sant Joan i la Casa de la Lactància, a la Gran Via. També són seus els projectes de restauració de l’antic Arsenal de la Ciutadella per adaptar-lo, primer com a Palau Reial i després com a Museu, tot i que finalment ha acabat sent la seu del Parlament de Catalunya. A més, entre les seves obres desaparegudes n'hi ha algunes que van formar part de l’Exposició Universal del 1888, com el Palau de les Ciències i el Pavelló de l’Agricultura i seva va ser la idea d’aprofitar l’obertura de la Via Laietana per fer-hi passar túnels de Metro. A més, va projectar la Torre Condal, que havia de rivalitzar amb la Torre Eiffel de París.

Tot plegat implica un llegat de primer ordre que per a l’autor de Pere Falqués, l’arquitecte municipal de la Barcelona modernista suposa atorgar-li el títol de “l’arquitecte que va modernitzar Barcelona”, malgrat que no va estar exempt de polèmiques, entre els quals l’esfondrament de la cúpula de l’església de Sant Andreu de Palomar, també obra de Falqués, que va causar set morts i onze ferits el 9 d’agost del 1882, fins als suposats tràfics d’influències per accedir als seus càrrecs municipals. En tot cas, unes ombres que no es defugen al llibre de Molet, malgrat que es prioritzin les llums de l’obra de Falqués.