El fotògraf Esteve Lucerón (la Pobla de Segur, 1950), que va fotografiar les barraques del barri de la Perona de Barcelona als anys 80, va morir dimarts, segons ha informat el Sindicat de la Imatge UPIFC en un tuit on assenyalen que "guardarem un entranyable record d'una bona persona, compromesa i afiliada al sindicat". La mort del fotògraf ha arribat quan encara es pot visitar a l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona l'exposició 'Esteve Lucerón. La Perona. L'espai i la gent', que van comissariar el mateix Lucerón i el fotògraf Jordi Calafell amb un recull de les imatges que va realitzar en aquell infrabarri entre 1980 i 1989.
L’exposició, inaugurada al novembre i visible fins el 22 de maig es compon de 92 tiratges fotoquímics realitzats a partir dels negatius originals del fons fotogràfic de Lucerón, i mostra també a través d'un quiosc interactiu més de 100 fotografies seleccionades entre el fons de 2.000 negatius i contactes que Lucerón va donar a l'Arxiu Fotogràfic el 2017. A través de les seves fotografies, el fotògraf va documentar la vida quotidiana d’aquest barri de barraques ubicat on ara hi ha l’actual parc de Sant Martí durant els seus últims anys, quan les barraques anaven desapareixent a tota la ciutat, i els més desafavorits -gairebé tots pertanyents a la comunitat gitana- s’anaven acumulant en aquest infrabarri.
La Perona, l’últim infrabarri
La Perona va sobreviure fins a finals dels anys vuitanta, quan la piqueta olímpica va acabar amb el barraquisme a Barcelona. Amb la seva desaparició, la realitat diària de centenars de barcelonins va quedar oblidada, invisibilitzada i arraconada encara que la situació del que ara se’n diu ‘emergència habitacional’ continua existint. El barri de barraques estava situat al costat de les vies del tren al barri de Sant Martí de Provençals, en l’espai situat entre els ponts del carrer Espronceda i l’antic Pont del Treball -amb una ramificació fins al desaparegut pont de la Riera d’Horta-, en l’àmbit de l’actual Parc de Sant Martí i els terrenys on Adif construeix el futur complex ferroviari de la Sagrera.
El nom del barri es va començar a utilitzar arran de la visita, l’any 1947, d’Eva Duarte de Perón, primera dama de l'Argentina com a segona esposa del president Juan Domingo Perón. També coneguda com a Eva Perón o la Perona, va ser protagonista d’una sonada visita a l’Espanya franquista l'any 1947, quan, acompanyada del dictador Francisco Franco va recórrer l’Estat -inclosa Barcelona- en una operació propagandística que intentava situar Espanya en el concert internacional en un moment en que l’ONU bandejava el règim feixista per la seva col·laboració amb Alemanya i Itàlia durant la Segona Guerra Mundial i l’Argentina era l’únic aliat de pes, Vaticà a banda.
És cert que Eva Perón tenia una sensibilitat social cap als més desafavorits que no tenien els governants espanyols del moment, i la tibant relació amb Carmen Polo, la primera dama espanyola, en va ser un clar exemple, però batejar el barri en honor seu respon a una ‘fake news’ de l’època. Sense cap fonament, es va difondre el rumor que Eva Perón volia fer construir cases per als pobres a la ronda de Sant Martí, i és per aquest motiu que la barriada adoptà el nom de la Perona. Tot era mentida, però el nom va quedar fixat per sempre.