El ple municipal de l’Ajuntament de Barcelona va aprovar per unanimitat, divendres passat, acceptar un mirall dissenyat per Antoni Gaudí com a dació per pagar impostos. La mesura ja es va aprovar inicialment a la comissió d’Economia i Hisenda del 15 de febrer, quan es va destacar que era la primera vegada que el consistori barceloní acceptava la dació d’una obra d’art com a pagament d’impostos. L’obra d’art en qüestió era un mirall, el disseny del qual és atribuït a Antoni Gaudí, de fusta i vidre, amb talla estucada i daurada amb pa d’or i vidre bisellat, de mides 67x69 centímetres, datat entre 1901 i 1905 i procedent de la Casa Milà.
Segons va defensar en Comissió el regidor de Pressupost, Jordi Martí Grau, amb aquesta acceptació s’havia pogut obrir una via fins ara inèdita, ja que fins al moment, la dació en pagament només l’acceptaven l’Estat i la Generalitat i va assenyalar que havia calgut obrir un camí que ara facilitaria que altres particulars es poguessin acollir al mateix sistema. Això sí, Martí Grau va apuntar que calia que l’obra en qüestió complís tres requisits, primer que estigui inclosa o aconseguir que s’inclogui al Catàleg del Patrimoni Cultural Català, el segon, que l’Ajuntament de Barcelona “apreciï l’interès” en la peça oferta, i, en tercer lloc, “posar-nos d’acord en el preu”.
En el cas del mirall de Gaudí, la dació s’ha valorat en 60.000 euros que serviran com a pagament parcial de la liquidació d’una plusvàlua municipal de 232.612,15 euros que ha de pagar Isabel Ferran Sanahuja per l’herència de la Casa Sayrach, finca modernista situada a l’avinguda Diagonal 425-425, fent cantonada amb el carrer d’Enric Granados. Segons el mateix ajuntament, la documentació que acompanya l’esmentat mirall assenyala que procedeix de la Casa Milà -és a dir, la Pedrera- i que va estar exposat en diverses mostres, com ara ‘París Barcelona 1888-1937’ que va tenir lloc a París i Barcelona l’any 2002.
El mateix ajuntament va informar en el seu moment que el marc va ser manufacturat per l’empresa d’arts decoratives Hoyos, Esteva y Cía, segons l’etiqueta que figura al revers. Al mateix temps, la mateixa nota de premsa difosa un cop aprovada l’acceptació de la dació especificava que es tractava “d’un objecte fabricat en sèrie a partir d’un concepte i/o maqueta, d’Antoni Gaudí que els artesans de l’empresa varen traduir en la talla en fusta d’aquest marc estucat i daurat”. És a dir, s'explica que, tot i la seva excepcionalitat, no es tracta d’un objecte únic.
Un mirall igual es va subhastar el 2022
I, efectivament, no ho és. En tractar-se d’una producció en sèrie, hi ha diversos exemplars en circulació, segons han admès experts en la qüestió a elNacional.cat. Encara més, alguns s’han subhastat recentment, com un mirall idèntic a l’acceptat per l’Ajuntament de Barcelona que es va arribar a valorar en 8.500 euros el juny del 2022 al web especialitzat en subhastes d’objectes d’art Auctionet, que també informa que al Museu d'Orsay de París es conserva una de les mènsules. També s’especifica que el marc subhastat estava en bon estat però amb “lleugeres rascades i petites esquerdes”, així com algunes taques al mirall.
Entre 8.500 euros i 60.000 hi ha prou diferència perquè els experts consultats considerin que el preu final “grinyola”, tot i que accepten que pot haver-hi motius que hagin apujat el preu, com ara que formés part del mobiliari de la Pedrera, “però no tant com per apujar tant el valor” i han expressat les seves sospites que hi hagi hagut una valoració per sobre del preu de mercat, una possibilitat que ja ha estat rebutjada per part de l’Ajuntament de Barcelona.
Com s’ha taxat el mirall de Gaudí?
Fonts del consistori barceloní han explicat a elNacional.cat que el preu final de valoració s’ha decidit amb base a dos informes diferents, un elaborat pel Servei de Museus i Protecció de Béns Mobles de Generalitat de Catalunya, que atribueix un valor entre 50.000 i 75.000 euros d'acord amb l’avaluació del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i del Museu del Disseny de Barcelona, i, per altra banda, un informe emès per la direcció de Patrimoni de l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona que l’ha valorat en 60.000 euros, que ha estat el preu final d’acceptació.
Les mateixes fonts apunten que l’informe de la Generalitat puntualitza que per establir el valor “s’han fet servir els preus de mercat nacional, que són sensiblement inferiors als preus de mercat internacions, amb el benentès que es tracta d’un bé catalogat i, per tant, no exportable”, tot afegint que “es desconeix quants miralls iguals es van fer i si n’hi ha altres exemplars en mans privades, dins o fora del país”. En tot cas, els experts consultats per aquest mitjà asseguren que el secret de tot plegat s’ha de trobar en el “document de taxació” en el que haurien de “constar les referències de mercat utilitzades, com la relació de les cases de subhasta i de peces equiparables al mercat amb les que s'ha comparat”. El que sí que sembla clar és que, a manca de més detalls, hi ha en circulació miralls similars a un preu de mercat molt més baix que el que l’Ajuntament ha acceptat en aquesta ocasió.