Feia molt que no revivíem el cru impacte d'una entrada a la presó que va del Congrés al Suprem i, d'aquí, a Soto del Real. Quan un partit està en el govern espanyol, el secretari d'Organització ho és tot. Aquest és el pes de Santos Cerdán i d'aquí la destrossa que fa a Pedro Sánchez. Cerdán ha estat fins fa 18 dies (des del 13 de juny, l'informe de l'UCO) el controlador de les fiances de Ferraz, les campanyes electorals, les llistes electorals, els llocs de treball, els favors del partit en els territoris, el cap orgànic dels municipis i federacions. La caixa negra i els seus secrets. Cerdán no és Ábalos, un diputat que quan detenen el seu assessor, Koldo García, ja era ex de tot (exministre i ex número tres del PSOE). Cerdán ha estat i és el PSOE. María Jesús Montero ha verbalitzat el ja mític "una persona que no té a veure amb el PSOE". No hi ha manera de separar l'executiu del partit. Va ser l'aconseguidor de la investidura post 23-J i l'interlocutor amb Carles Puigdemont. Home de confiança de Sánchez. El triat quan destituïen Ábalos per les seves conductes irregulars. I el reelegit fa sis mesos en l'últim Congrés. En definitiva, aquesta legislatura no s'entén sense Santos Cerdán. Les primàries de Sánchez tampoc.
En l'àmbit polític, l'ex número tres del PSOE ha estat tot això i més. En el judicial, és el capitost d'una xarxa de mossegades en contractes d'obra pública, amb una vinculació "inequívoca" amb l'empresa Servinabar, la mercantil i presumpta contenidora de comissions dels contractes d'Acciona en l'UTE amb la signatura controlada al 45% per Cerdán, empresa de "mínimes dimensions i nul·la experiència en el negoci de la construcció". Fins ara només havíem escoltat l'UCO en el seu informe i l'"ho nego tot" de Santos Cerdán. L'ordre d'empresonament no té pietat i es llegeix el cabreig del jutge com si estigués escrit en majúscules. Leopoldo Puente desmantella la invalidesa de les gravacions de Koldo, calcula en 5 milions d'euros les mossegades i transcriu un possible avís a navegants de Cerdán. Hi haurà més implicats, persones físiques i jurídiques.
Un nou escàndol pot provocar l'abandó en cascades dels socis
L'entrada a la presó de Santos Cerdán pot fer detonar l'estratègia de defensa i posar fi a la guerra freda del "trio tòxic", com l'anomena el govern. Si el primer estira la manta, a sota hi és ell. I si algú té material polític sensible de l'executiu és l'exsecretari d'Organització. Algú capaç de generar tal confiança i credibilitat als seus que mig Consell de Ministres va posar "la mà al foc" per ell —literal—, per "súper Santos" —en paraules de Zapatero—, fins al matí en qüestió, amb Cerdán llegint i comptant les seves pròpies comissions —segons l'UCO— en l'escó. En qualsevol cas, l'experiència ens diu que un ingrés a la presó canvia la reacció del pres sense haver d'esperar massa.
Ningú a l'entorn del president contempla l'avançament electoral perquè confien que el Santos-Ábalos-Koldo està delimitat. Al temps, ningú és capaç de saber fins a on pot arribar. A curt termini, la resposta passa pel Comitè Federal del pròxim dissabte i la compareixença de Sánchez del 9 de juliol. El PSOE té previst renovar en profunditat la Secretaria d'Organització i anunciar mesures anticorrupció en el partit. Les legislatives esperaran el Congrés, la setmana vinent. Fins ara hi havia dos escenaris per a la convocatòria a les urnes. La moció de censura i l'avançament del president. El PP és incapaç del primer i Sánchez no contempla el segon. Però l'escàndol Santos Cerdán ha obert una tercera via. Un nou escàndol pot ser el detonant que provoqui l'abandó en cascades dels socis. Juliol és zona de risc per a l'executiu, si arriba al setembre, la tardor pot ser la seva deadline.