L’Ajuntament de Barcelona ha descartat que el cartell de les Festes de la Mercè 2025 tingui cap tipus d’inspiració religiosa, com a resposta a les dures crítiques llançades aquest dimarts al matí per l’Arquebisbat de Barcelona, que ha considerat que l’obra, un treball col·lectiu coordinat per l’escenògraf Lluís Danés, “ridiculitza la Mare de Déu”. Fonts del consistori, a consulta d’ElNacional.cat, han descartat que Danés s’hagi inspirat “en cap motiu o figura religiosa per dissenyar el cartell”, a més de defensar “la llibertat creativa de l’autor”.
Després de presentar-se públicament dijous passat, la polèmica sobre el cartell -una tradició més de la festa major de la capital de Catalunya-, ha esclatat aquest dimarts un cop l’Arquebisbat ha fet públic un comunicat en el qual lamentava “que el cartell oficial (i la seva versió en vídeo) de la pròxima edició de la festa major de la ciutat utilitzi de manera irreverent diferents formes religioses amb la intenció de ridiculitzar la imatge de la Mare de Déu". El cert és que el mateix Danés es va referir al cartell com a “retaule barroc” i la mateixa estètica pot remetre a la imatgeria religiosa, amb un personatge central que es pot interpretar com la Mercè, protagonista de la festa, i per tant com una transmutació de la Mare de Déu de la Mercè. Fins i tot el simbolisme pot remetre, sempre de manera interpretativa, a la iconografia religiosa de l’ascensió de la Mare de Déu al cel.
En tot cas, en la justificació escrita del disseny, el mateix Danés apuntava que l’obra “no vol transmetre cap missatge tancat ni excloent”, en la qual “no hi ha dogma ni símbols ambigus, només la voluntat de celebrar la cultura com un espai de llibertat i de convivència”. Per a l’escenògraf, el cartell remet a un carro de firaires que arriba a una localitat per iniciar la festa major, per mitjà d’un “artefacte poètic, inclusiu, respectuós i festiu que vol connectar amb tothom, sense excepcions ni barreres, a través de l’emoció i la bellesa”.
“És un homenatge als teatrins ambulants i a la cultura popular mediterrània, però també a una Barcelona amb una llarga tradició teatral, especialment al Paral·lel, on el carrer ha estat sempre escenari i punt de trobada”, afegeix l’escenògraf, que considera que el cartell reflecteix “l’esperit obert, directe, popular i generós de l’espectacle que surt a buscar el públic”. “Aquest carro no només representa la festa, és la festa, un espai obert, popular, bell i col·lectiu, que celebra amb respecte i llibertat qui som com a ciutat”, rebla Danés.