A la recta final del mandat i pocs dies abans que se signi el decret de convocatòria de les eleccions municipals i quedin prohibides les inauguracions oficials, les al·lusions des de les institucions a les realitzacions de l’actual mandat o la presentació de nous projectes, l’Ajuntament de Barcelona ha donat a conèixer aquest dimecres l’ambiciós projecte de reforma de l’avinguda Meridiana en el llarg tram que va des de Fabra i Puig fins al pont de Sarajevo, de gairebé 2,5 quilòmetres de longitud i que actualment té una configuració d’autopista urbana tot i que està solcada per nou passos de vianants.

Cal recordar que en l’actualitat està en obres el tram de la Meridiana entre Navas i Felip II amb la previsió de finalitzar-les l’estiu del 2023 i que al gener es va aprovar de manera inicial el projecte executiu de la reurbanització entre Felip II i Fabra i Puig, que podria aprovar-se definitivament a l’abril però que, en tot cas, no s’executarà fins al proper mandat. A més, el govern municipal ja havia advertit en diverses ocasions de la seva intenció d’accelerar els estudis previs per al tram pendent entre Fabra i Puig i el Pont de Sarajevo, amb la intenció de fer els primers passos abans de la finalització del mandat.

En aquest context, l’Ajuntament de Barcelona ha anunciat que ja han finalitzat els estudis preliminars per a la transformació de la Meridiana entre Fabra i Puig i el Pont de Sarajevo, presentat als veïns aquest mateix dimecres amb la intenció d’iniciar la redacció de l’avantprojecte de la totalitat del tram durant el proper mandat. És per això que el projecte, a més d’ambiciós per la seva envergadura i la dificultat afegida dels canvis de cota entre els districtes de Nou Barris i Sant Andreu, té un punt de quimèric, perquè en tot cas, la seva definició i eventual execució quedarà vinculada directament al proper govern municipal. A més, tampoc s’ha detallat cap pressupost ni previsió de finançament més enllà de l’ús de fons europeus.

Amb tot, segons ho ha definit la segona tinenta d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona, Janet Sanz, tot el projecte està definit per la voluntat que la Meridiana “es converteixi en un carrer i deixi de ser una autopista urbana”, amb l'eliminació de carrils de circulació, i que trenqui les “barreres de separació” entre els districtes de Sant Andreu i Nou Barris, fita que s’aconseguiria eliminant l’alt mur de contenció que cau sobre Sant Andreu, així com la desaparició del Pont del Dragó que actualment connecta el passeig Valldaura amb el carrer Bartrina. A més, es doblarien els passos de vianants actuals, passant de nou a divuit.

Com serà aquest tram de la Meridiana?

Segons el projecte de l’actual govern municipal, es vol passar dels nou carrils de trànsit existents -cinc d’entrada: tres de circulació, un de bus VAO i un de bus, i quatre de sortida: tres de circulació i un de bus- a set -quatre d’entrada: un carril bus, dos carrils de circulació i un carril bus VAO ,i tres de sortida: un carril bus i dos carrils de circulació-. Ara bé, la intervenció més important en el tram entre Fabra i Puig i el pont del Dragó serà l’equiparació en la mesura del possible de les diferents cotes i la supressió del pas subterrani del pont del Dragó.

nou tram meridiana ajbcn
A l'esquerra, tram actual de la Meridiana a l'altura del complex esportiu de Can Dragó, a la dreta projecte de reurbanització / Foto: AjBCN

De fet, aquest avantprojecte se centra en aquest segment de la Meridiana i no s’han donat a conèixer gaires detalls sobre com quedarà l’avinguda al seu encreuament amb la ronda de Dalt o com connectarà amb les autopistes al Pont de Sarajevo, on qualsevol projecte de reurbanització haurà de ser consensuat amb la Generalitat. En tot cas, entre Fabra i Puig i el pont del Dragó l'avinguda es reformaria per permetre una connexió més fluida entre els dos districtes, ja que el sentit de circulació d’entrada a Barcelona se situaria a la mateixa cota que el complex esportiu de Can Dragó, mentre que el de sortida se situaria a la mateixa cota de Sant Andreu. Entremig, un passeig central per a vianants en suau pendent salvaria la diferència de cotes.

Cal recordar que tot i la diferència natural de cotes, aquesta va ser augmentada, en primer lloc, pel soterrament del tren -que quedarà igual- i en segon per l’elevació de l’autopista per permetre el pas soterrani pel Pont del Dragó. Per això, la mateixa eliminació dels murs permetrà rebaixar en part la cota de l’autopista i igualar-la amb la de Nou Barris, de manera que es podrà eliminar el Pont del Dragó. Pel que fa al passeig central, estaria conformat per una mitjana paisatgística amb un carril bici central ample, bidireccional i segregat, i amb passos esbiaixats per aconseguir pendents suaus i accessibles per travessar l’avinguda, recuperant connectivitat entre barris. A més, a la banda de Sant Andreu, la vorera passaria dels 3,5 als 18 metres.

Així mateix, es preveu que el nou tram disposi de més arbrat (1.200 noves unitats) i parterres (54.153 m²), i també s’incrementaran els punts d’encreuament de vianants. Actualment, aquest àmbit de l’avinguda Meridiana disposa de 9 passos amb una distància mitjana entre passos d’uns 300 metres, i la proposta en preveu 18 cada 133 metres de mitjana, doblant així els existents. A més, el guany d’espai públic per al vianant és notable, ja que la superfície destinada a calçada es redueix dels 109.600 m² actuals a 70.600 m², un 36% menys. Pel que fa al tram entre el passeig de Santa Coloma i el pont de Sarajevo també es guanyarà espai per al vianant. Es crearà una vorera nova, que actualment no existeix, amb una reordenació dels carrils de circulació que es definirà a la redacció de l’avantprojecte.

Tot plegat suposa una actuació que, sumada a les ja finalitzades, en execució o projectades, suposaran més de 5 quilòmetres, des de la plaça de les Glòries fins al Pont de Sarajevo. Tot i que l’Ajuntament de Barcelona apunta que una part de la inversió dels diferents trams que s’estan duent a terme provenen dels fons Next Generation, la realitat és que per a aquest tram encara queda per definir el pressupost i, també, la voluntat política del futur govern municipal de dur-lo a terme.