L'Ajuntament de Barcelona, i més concretament la seva alcaldessa, Ada Colau, ha perdut la batalla per municipalitzar la gestió de l'aigua de Barcelona, un dels seus cavalls de batalla des que va accedir a l'alcaldia el 2015. El Tribunal Suprem li ha propinat una seriosa patacada i ha avalat la societat mixta Aigües de Barcelona, de majoria privada, constituïda per Aigües de Barcelona (Agbar) i Criteria i, en un percentatge menor, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).

L’Alt Tribunal revoca la sentència del TSJC de març del 2016 —que havia anul·lat la societat mixta impulsada durant l'etapa de l'alcalde Xavier Trias— i manté la concessió d’abastiment de Barcelona i 22 municipis de l’àrea metropolitana a la societat mixta.

La sala tercera del Suprem ha estimat els recursos presentats per la Societat General d'Aigües de Barcelona (SGAB), Aigües de Barcelona i l'Empresa Metropolitana de Gestió del Cicle Integral de l'Aigua i tomba l'anterior sentència del TSJC, que el 2016 va anul·lar l'adjudicació realitzada el 2012 per via directa a l'empresa mixta que gestiona el cicle integral de l'aigua de l'àrea de Barcelona.

Aquesta empresa mixta està formada en un 70% per Agbar, en un 15% per l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i en un 15% per Criteria, i és l'encarregada de prestar serveis com el subministrament d'aigua potable, l'abastament d'aigua en baixa o la depuració d'aigües residuals a la regió metropolitana.

Més enllà del fet que la sentència suposa una victòria sense pal·liatius d'Agbar en un contenciós molt important per a la companyia, també ratifica la línia executiva impulsada pel seu president, Àngel Simón. Agbar, participada en un 75% per Suez Environnement i en un 25% per la Caixa, va ser la primera empresa que va retornar la seva seu social a Barcelona després d'uns mesos de trasllat a Madrid enmig de les fortes pressions que es van produir durant el referèndum de l'1 d'octubre i la declaració d'independència del Parlament. Simón va dur la seva decisió al consell d'Agbar, que la va aprovar el setembre del 2018, i va marcar amb aquest compromís una diferència significativa. 

 

Les sentències del Suprem estimen els recursos interposats contra les emeses pel TSJC, que, al seu torn, estimaven els recursos presentats per Acciona, FCC i Aigües de València contra els acords de creació de l'empresa mixta i adjudicació de la gestió de l'aigua adoptats pel Consell Metropolità —govern— de l'AMB el 2012 i el 2013.

Guerra de l'aigua

La sentència del TSJC va obrir la denominada guerra de l'aigua entre Agbar i les companyies citades, a les quals es va sumar el 2015 Ada Colau. La dirigent dels comuns, en arribar a l'alcaldia de Barcelona i la presidència de l'ÀMB, va desistir de defensar jurídicament els acords adoptats per l'ens metropolità en temps del govern de CiU i el PSC a l'ens. La batalla s'ha endurit els últims anys per l'aposta dels comuns per la municipalització del servei d'abastament d'aigua de Barcelona. 

Les sentències del Suprem sostenen que la competència de les entitats locals en matèria d'aigua és anterior a la llei de Règim Local de 1950, i aquesta competència no suposa l'assumpció automàtica del servei. Així, distingeixen entre competència i municipalització del servei.

A la vegada, el TS ratifica la plena competència estatal per atorgar la concessió a Aigües de Barcelona, feta el 1953, i que en cap cas és una concessió provisional perquè el servei no ha estat municipalitzat malgrat els intents sense èxit que van fer l'ajuntament de la capital catalana i la Corporació Metropolitana de Barcelona el 1966 i el 1982, respectivament.

La sentència també avala la legalitat del procediment usat per l'administració per fer l'adjudicació, el procediment negociat enfront del de concurrència a l'empara dels articles 170.d i 172.q del TRLCSP, referits a raons tècniques o protecció de drets en exclusiva. Per fer-ho, la sentència pren en consideració la titularitat d'Aigües de Barcelona de les infrastructures per prestar el servei, així com el fet que en cap cas s'han expropiat aquestes ni tampoc els drets de la companyia.